Parlament de Nova Zelanda
| Parlament de Nova Zelanda Pāremata Aotearoa (maori) Parliament of New Zealand (anglès) |
|
|---|---|
| Cinquantena legislatura | |
 |
|
| Tipus | |
| Tipus | Unicameral |
| Líders | |
| Monarca | Elisabet II, des de 6 de febrer de 1952 |
| Governador General | Sir Jerry Mateparae, des de 31 d'agost de 2011 |
| Portaveu | David Carter, Nacional des de 1 de febrer de 2013 |
| Líder de la Cambra | Gerry Brownlee, Nacional des de 19 de novembre de 2008 |
| Estructura | |
| Membres | 121 |
 |
|
| Grups polítics | Govern (61) Nacional (59) |
| Elecció | |
| Sistema de votació | Representació proporcional mixta |
| Última elecció | 26 de novembre de 2011 |
| Lloc de Reunió | |
 |
|
| Edificis del Parlament de Nova Zelanda, Wellington, Nova Zelanda | |
| Lloc web | |
| www.parliament.nz | |
El Parlament de Nova Zelanda (en maori: Pāremata Aotearoa; en anglès: Parliament of New Zealand) consisteix del monarca de Nova Zelanda i de la Cambra de Representants de Nova Zelanda i, fins el 1951, el Consell Legislatiu de Nova Zelanda. La Cambra de Representants sovint se li refereix com a «parlament». Fins el 1986 el nom formal del Parlament de Nova Zelanda era l'Assemblea General de Nova Zelanda.
La Cambra de Representants usualment té 120 membres (diputats), ocasionalment més degut a escons sobresortits. 70 diputats són electes directament en circumscripcions electorals i els que queden són diputats de llista els quals són basats en els vots per partit rebuts per cada partit i les seves llistes electorals. Nova Zelanda té sufragi universal —però no permet votar als presoners o els que prèviament han estat presoners.[1] La formació del govern neozelandès essencialment utilitza el sistema de govern Westminster; el govern és liderat pel primer ministre i el gabinet qui són elegits pels diputats de la Cambra de Representants.
La Cambra de Representants es reuneix als Edificis del Parlament localitzats a Wellington, la capital de Nova Zelanda des de 1865.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El parlament fou establert per l'acta New Zealand Constitution Act 1852 (Acta Constitucional de Nova Zelanda de 1852), la qual establia una legislatura bicameral oficialment anomenada Assemblea General, però popularment coneguda com a Parlament. Això produí un parlament molt similar al britànic, amb una cambra baixa —la Cambra de Representants— i una cambra alta —el Consell Legislatiu—. Els membres de la Cambra de Representants eren electes utilitzant el sistema electoral d'escrutini uninominal majoritari, mentres que els membres del Consell eren nomenats pel Governador. Originalment els consellers (és a dir, els diputats del Consell Legislatiu) eren nomenats de per vida, però més tard els terminis per cada conseller eren de set anys. El 1951 el Consell va ser abolit, fent la legislatura neozelandesa unicameral.
Legislatures [modifica]
El parlament actual es troba en la cinquantena legislatura.
| Legislatura | Eleccions | Govern |
|---|---|---|
| Era prepartit | ||
| Primera legislatura | Eleccions de 1853 | Sense partits |
| Segona legislatura | Eleccions de 1855 | |
| Tercera legislatura | Eleccions de 1860 | |
| Quarta legislatura | Eleccions de 1866 | |
| Cinquena legislatura | Eleccions de 1871 | |
| Sisena legislatura | Eleccions de 1875 | |
| Setena legislatura | Eleccions de 1879 | |
| Vuitena legislatura | Eleccions de 1881 | |
| Novena legislatura | Eleccions de 1884 | |
| Desena legislatura | Eleccions de 1887 | |
| Era Liberal | ||
| Onzena legislatura | Eleccions de 1890 | Govern Liberal |
| Dotzena legislatura | Eleccions de 1893 | |
| Tretzena legislatura | Eleccions de 1896 | |
| Catorzena legislatura | Eleccions de 1899 | |
| Quinzena legislatura | Eleccions de 1902 | |
| Setzena legislatura | Eleccions de 1905 | |
| Dissetena legislatura | Eleccions de 1908 | |
| Era multipartit | ||
| Divuitena legislatura | Eleccions de 1911 | Govern Reformador |
| Dinovena legislatura | Eleccions de 1914 | |
| Vintena legislatura | Eleccions de 1919 | |
| Vint-i-unena legislatura | Eleccions de 1922 | |
| Vint-i-dosena legislatura | Eleccions de 1925 | |
| Vint-i-tresena legislatura | Eleccions de 1928 | Govern Unit |
| Vint-i-quatrena legislatura | Eleccions de 1931 | Govern coalició Unit-Reformador |
| Vint-i-cinquena legislatura | Eleccions de 1935 | Primer govern Laborista |
| Era bipartidista | ||
| Vint-i-sisena legislatura | Eleccions de 1938 | Primer govern Laborista |
| Vint-i-setena legislatura | Eleccions de 1943 | |
| Vint-i-vuitena legislatura | Eleccions de 1946 | |
| Vint-i-novena legislatura | Eleccions de 1949 | Primer govern Nacional |
| Trentena legislatura | Eleccions de 1951 | |
| Trenta-unena legislatura | Eleccions de 1954 | |
| Trenta-dosena legislatura | Eleccions de 1957 | Segon govern Laborista |
| Trenta-tresena legislatura | Eleccions de 1960 | Segon govern Nacional |
| Trenta-quatrena legislatura | Eleccions de 1963 | |
| Trenta-cinquena legislatura | Eleccions de 1966 | |
| Trenta-sisena legislatura | Eleccions de 1969 | |
| Trenta-setena legislatura | Eleccions de 1972 | Tercer govern Laborista |
| Trenta-vuitena legislatura | Eleccions de 1975 | Tercer govern Nacional |
| Trenta-novena legislatura | Eleccions de 1978 | |
| Quarantena legislatura | Eleccions de 1981 | |
| Quaranta-unena legislatura | Eleccions de 1984 | Quart govern Laborista |
| Quaranta-doesena legislatura | Eleccions de 1987 | |
| Quaranta-tresena legislatura | Eleccions de 1990 | Quart govern Nacional |
| Quaranta-quatrena legislatura | Eleccions de 1993 | |
| Era de representació proporcional mixta | ||
| Quaranta-cinquena legislatura | Eleccions de 1996 | Quart govern Nacional (en coalició) |
| Quaranta-sisena legislatura | Eleccions de 1999 | Cinquè govern Laborista (en coalició) |
| Quaranta-setena legislatura | Eleccions de 2002 | |
| Quaranta-vuitena legislatura | Eleccions de 2005 | |
| Quaranta-novena legislatura | Eleccions de 2008 | Cinquè govern Nacional (en coalició) |
| Cinquantena legislatura | Eleccions de 2011 | |
Referències [modifica]
- ↑ (anglès) Moriarty, Stuart: «Prisoners and the Right to Vote». New Zealand Council of Civil Liberties. [Publicació: 24/03/2011.] [Consulta: 27/01/2013.]
Bibliografia [modifica]
- Wilson, James Oakley. New Zealand parliamentary record, 1840–1984. Quarta edició (en anglès). Wellington (Nova Zelanda): Government Printer, 1985. OCLC 154283103.
- Palmer, Geoffrey; Palmer, Matthew. Bridled Power: New Zealand's Constitution and Government. Quarta edició (en anglès). Wellington (Nova Zelanda): Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-558463-5.
