Parpella
La parpella és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls. Està composta (en els humans) per la membrana conjuntiva palpebral (palpebral o blefaro és la paraula tècnica per a referir-se a les parpelles), en contacte amb el globus ocular; el tars (l'esquelet de l'ull), una capa d'espessor notable però flexible; el múscul orbicular de les parpelles que li dóna mobilitat; i la pell exterior.
La seva funció és la protecció de l'ull i la seva humectació a base d'estendre les secrecions lacrimals i altres secrecions, ja que la còrnia ha d'estar humida de forma continuada. En el moment de dormir evita que els ulls s'assequin.
Anatomia humana
Dins el tars es troben les glàndules de Meibomi, de forma allargada, que ocupen tota l'altura de la parpella; són múltiples (30 a 40 en la parpella superior humana). Secreta una substància greixosa que serveix de lubricant per al lliscament de la parpella. En la parpella també es troben les glàndules de Zeis (glàndules sebàcies) i les glàndules de Moll (glàndules sudorípares) encara que són diferents de les de la resta del cos humà.
A més entre la conjuntiva i el tars es troben les lacrimals de Krause i Wolfring i en la vora lliure de cadascuna de les parpelles es troben dues o tres fileres de pèls petits, les pestanyes, cadascuna amb la seva respectiva glàndula ciliar de suor i sebàcia.
Patologies
La inflamació pot produir:
- Mussol: infecció d'alguna glàndula de Moll o de Zeis, es presenta com un edema de la parpella amb inflament i purulència.
- Meibomitis: inflamació de la glàndula de Meibomi.
- Blefaritis: inflamació del teixit que forma els marges de la parpella.
Altres:
- Calazi.
- Ectropi.
- Ptosi palpebral: parpella caiguda que es presenta de vegades lligada a l'envelliment o per lesions o malalties amb la debilitat del múscul orbicular, és més freqüent en ull de tipus asiàtic oriental.
- Cabres o lladilles. Afecció parasitària
Vegeu també
Enllaços externs
