Partit de la Independència del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
United Kingdom Independence Party
President Nigel Farage
Fundació 1993
Seu PO Box 408
Newton Abbot
TQ12 9BG
Ideologia Euroescepticisme, Conservadorisme
Afiliació europea Independència i Democràcia
http://www.ukip.org/

Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP) és un partit polític del Regne Unit fundat el 1993, ideològicament conservador (thatcherista) i populista, que reclama la sortida britànica de la Unió Europea i s'oposa a que s'adoptin lleis acordades al Parlament europeu i no a Westminster. No té diputats al Parlament del Regne Unit, només 2 lords, 60 regidors i 12 eurodiputats (a les eleccions europees de 2004 va treure 2,7 milions de vots, el 16,8 %). A les legislatives de 2005 només van treure el 2,8 % i el 2008 va treure el seu primer diputat, Bob Spink, fugit dels Conservadors. El cap és Nigel Farage.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Defensen augmentar lligams econòmics entre els països de la Commonwealth i s'oposen a la introducció de les targetes d'identitat per antidemocràtiques i inútils contra el terrorisme. Estan a favor reducció emissions d'anhídrid carbònic, però defensen com a alternativa l'energia nuclear i no pas l'eòlica, que consideren més cara. Van obtenir un gran èxit a les eleccions europees de 2004 (16,8 % i 12 eurodiputats) i han augmentat de vots a generals, però no de manera suficient per a obtenir diputats.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou fundat el 1993 per Alan Sked i altres membres de la Lliga Antifederalista i de l'ala euroescèptica del Partit Conservador, contraris al Tractat de Maastricht i a l'adopció de l’euro com a moneda. Ja es va presentar a les eleccions de 1997, però fou eclipsat pel Partit del Referèndum de James Goldsmith. Sked va dimitir, però la mort sobtada de Goldsmith va provocar la dissolució del seu partit, i el nou cap, Michael Holmes, els va integrar en el partit. Així, a les eleccions europees de 1999 van treure el 7 % i tres eurodiputats (Michael Holmes, Nigel Farage i Jeffrey Titford).

El 2000 va tenir problemes interns que se saldaren amb la dimissió de Holmes (qui en un discurs havia demanat més poders pel Parlament europeu i contra la Comissió Europea) i fou substituït per Titford. Aquest també va dimitir després del fracàs en obtenir representació a les generals de 2001, com les escoceses i gal·leses de 1999. El successor fou el 2002 Roger Knapman.

Organitzaren també una campanya per votar no al referèndum per la constitució europea, però malgrat l'exit no obtenen representació parlamentària a les eleccions de 2005 ni a les escoceses i gal·leses de 2003. El 2004 van intentar atraure l'eurodiputat laborista Robert Kilroy-Silk, però aquest dimití el 2005 i fundà el seu propi grup, Veritas, del que també va dimitir el 2006.

El 2006 fou escollit líder del partit Nigel Farage, qui barreja ideologia conservadora i liberal i proposa pel 2007 canviar el nom del partit a Independence Party. El 3 de novembre de 2008 el Partit Nacional Britànic els proposà anar plegats a les europees, però no accepten. A les municipals de 2006, obté representació a Hartlepool (Stephen Allison) i Bromley and Chislehurst (Nigel Farage). Però a les eleccions a l'Assemblea del Gran Londres de 2008 va baixar del 8 % al 2 %, i el seu candidat a alcalde, Gerald Batten, obté el 5 %; a les eleccions locals d'Anglaterra i Gal·les del mateix any obté un regidor a Newcastle-upon-Lyme i un altre a Hartlepool.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit de la Independència del Regne Unit