Pau Ronsó i Font
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1839  Puigcerdà (Baixa Cerdanya) |
| Mort | 17 juliol 1899 (59/60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog musical, organista, compositor |
| Gènere | Sardana |
Pau Ronsó i Font (Puigcerdà, 1839 - Barcelona, 1899) va ser un professor de música, organista i compositor català.
Biografia[modifica]
Nascut a la capital de la Baixa Cerdanya, en Pau era el més gran de tres germans d'una família humil.[1]
Va ser professor de música[2] i organista del monestir de les Jerònimes, església parroquial la Mare de Déu del Carme de Barcelona (ho era ja el 1883 [3][4] i encara el 1897). Passà els estius dels anys 80 [2] i 90 del segle xix a la seva vila natal, participant activament als oficis religiosos de l'església parroquial de Puigcerdà, on dirigia els cants i tocava l'harmònium.
Fou autor d'un mètode de solfeig per a ús d'escolars (1885). Compongué majoritàriament (o se n'ha conservat) música religiosa, però també fou autor d'obres laiques, algunes de les quals dedicades a la Cerdanya, com Lo Pont de Sant Martí o la doble peça Las Cerdañas, dedicada a l'Alta i la Baixa Cerdanyes.[5]
Obres[modifica]
- Método de solfeo teórico y práctico. Adoptado y dedicado a las srtas internas y esternas del colegio de religiosas de Jesus-Maria. Barcelona: Andrés Vidal y Roger, 1885. «Document digitalitzat».
Música[modifica]
- Afectuosas letrillas al Sagrado Corazon de Jesus, a dos voces y acompto.
- Afectuosas letrillas para la Sagrada Comunión. Per a dues veus i orgue
- Las Cerdañas, danzas para piano.
- La Ceretana, polka para piano.
- Dos rosarios. Nº 1, Pastoril a 3 voces. Nº 2, A dos voces. Partitura per a veu i acompanyament de piano o d'orgue, en versions catalana i castellana.
- Flores y mariposas. Vals, 1920.
- Hojas de primavera. .
- G[arcía] Barzallana, [Miguel] (lletra). La huérfana, romanza para canto y piano, 1885?.
- Melancolía, nocturno para piano. Partitura.
- Motetes al Santísimo. Per a veu i acompanyament.
- El pajarito de Cerdaña. Vals per a piano.
- Lo pont de Sant Martí, vals para piano.
- Pregària a la verge. Per a veu i acompanyament de piano.
- Pregaria a la Verge de Núria posada en música y dedicada al primer d'aquells peregrins D. Josep Caixal i Estradé Bisbe d'Urgell, 1872.[6]
- Rosario a tres voces y acompañamiento de piano ú organo. Edición catalana y castellana.
- Ronsó, P. (arranjament). Sonatinas para órgano sobre el Sacris y Pange lingua. Música de varios compositores, 1877. Partitura.
Interpretació del Pange Lingua d'Antoni Lidon, en arranjament de Pau Ronsó a YouTube - Quintana, Santiago (lletra); Yglesias Guizard, J. (lletra). Tres despedidas á la Sma Virgen. Per a veu i acompanyament.
- Tres rosarios. Per a veu i acompanyament de piano o orgue.
- Trisagio pastoril a la Virgen y villancico a dos y tres voces con acompañamiento de órgano. Partitura.
Reproduccions[modifica]
Interpretació de Las Cerdañas, al "Concert Cerdanya Musical" (minuts 35 al 39) a YouTube Interpretació de La Ceretana, al "Concert Cerdanya Musical" (minuts 49 al 54) a YouTube
- Reproducció de Flores y mariposas en MIDI. Interpretació de El pajarito de Cerdaña, al "Concert Cerdanya Musical" (minuts 23 al 27) a YouTube
- Reproducció de El pajarito de Cerdaña en MIDI. Interpretació de Lo pont de Sant Martí a YouTube
Referències[modifica]
- ↑ «Sección local». La voz del Pirineo, nº 37, 11-09-1881, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2011-09-07 [Consulta: 17 març 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Pablo Ronsó, al web de "Cancioneros Musicales Españoles"». Arxivat de l'original el 2018-03-17. [Consulta: 20 febrer 2018].
- ↑ «Manifestación contra el "Diario de Barcelona». El siglo futuro, 14-06-1883, pàg. 1.
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 28-02-1897, pàg. 2.
- ↑ Llibret del concert Cerdanya: Herència Musical. Puigcerdà: Arxiu Comarcal de la Cerdanya, 2014, p. 5.
- ↑ «Novas». La Renaxensa, periódich de literatura, ciencias y arts, núm. 23, 01-01-1872, pàg. 302.