Pedro Alexandrino de Carvalho

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPedro Alexandrino de Carvalho

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1729 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1810 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBerardo Pereira Pegado Modifica el valor a Wikidata

Pedro Alexandrino de Carvalho (Lisboa, 27 de novembre de 1729 - Lisboa, 27 de gener de 1810) fou un pintor portugués, fill de Lázaro de Carvalho i de Maria Antónia de Matos. Nasqué a Lisboa, a la freguesia d'Anjos, i va morir a Lisboa. Es va casar amb Teresa Rosa, i no tingueren fills.

La seua pintura domina la producció pictòrica de la segona meitat del segle xviii; va rebre la influència dels mestres de la primera meitat de Set-cents. Fou deixeble de Joâo Mesquita i Bernardo Pereira Pegado i gaudí del contacte d'André Gonçalves. Introduït en el barroc italià, sobretot en el de l'escola romana, la seua obra evoluciona, proper al final del segle, cap al rococó francés, del qual fou un dels millors executants a Portugal. Els darrers anys de la seua carrera va executar també algunes pintures de gust neoclàssic.

Conegut com a pintor dels frares, per les seues obres d'índole religiosa, realitzà treballs per a algunes esglésies de la zona de Lisboa que es reconstruïren després del sisme de 1755 i per a altres difoses per tot el país.

La formació dels artistes i la defensa dels seus interessos fou una de les tasques a què es va dedicar amb perseverança. En aquest àmbit s'insereix el seu treball de reorganització del Gremi de Sant Lluc, que es trobava en decadència des del terratrèmol. El 1785, Pina Manique el va nomenar un dels directors de l'Acadèmia del Nu.

Visqué en una propietat de Póvoa de Santo Adrião, coneguda com a Quinta del Pintor que, per la seua mort sense descendència, heretaren les seues nebodes netes Maria Raimunda, Maria do Carmo i Ana José de Lara.

Fou sepultat a l'església de São José, de Lisboa.

Obres[modifica]

En l'església Parroquial de Belver, en la imatge, es troba l'obra Sant Miquel al purgatori, de l'autoria del pintor
  • Per la Catedral de Lisboa
    • St. Cristòfol i El Salvador del món que flanquegen la porta principal i el retaule de l'absis.
  • En les esglésies de S. Domingos, Sâo Nicolau, Mártires, Santiago, Pena, Graça i Penha de França, a Lisboa
    • Algunes pintures
  • Al Palau de Queluz
    • Sostre de la Sala del Consell d'Estat
  • Al Museu Militar
  • A l'Acadèmia de les Ciències de Lisboa
    • El sostre de la Sala Gran
  • Al Palau dels Ducs de Palmela, a la plaça de Calhariz, de Lisboa
    • El sostre del pis noble
  • Al Palau de Santos (actual ambaixada de França a Portugal), al carrer de Santos-o-velho, de Lisboa.
    • Decoració dels dos salons grans[1]
  • A l'església Parroquial de Póvoa de Santo Adrião
    • L'Últim Sopar (1802)
    • Els quatre doctors de l'Església
  • A l'església Parroquial de Sâo Domingos de Rana
    • El Sopar del Senyor (altar principal, inicis del segle XIX)
  • Al Bergantim Real (construït al 1780 per ordre de Maria I, i actualment exposat al Museu de la Marina de Lisboa)
    • Panell posterior de la saleta
    • Gabinet privat dels sobirans
  • A l'església da Encarnaçâo (a Lisboa, inaugurada el 1708, danyada pel terratrèmol de 1755; es reobrí al 1785, després de la reconstrucció)
    • Sostre de la nau central. La pintura ha sofert intervencions posteriors.
  • A la Seu de Belém de Pará
    • Panell de Nossa Senhora das Graças
  • A l'església de Sâo Pedro a Ponta Delgada
  • A l'església Parroquial de Belver
    • Sant Miquel al Purgatori
  • A l'església de Santa Maria da Feira, de Beja
    • Últim Sopar

Referències[modifica]

  1. Mencionado na página da Ambaixada de França em Portugal: «Pedro de Lancastre empreende grandes obras, particularmente as da decoração dos dois salões grandes pelo pintor Pedro Alexandrino de Carvalho».