Pedro Armendáriz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Pedro Armenariz
Nom real: Pedro Gregorio Armendáriz Hastings
Naixença: 9 de maig de 1912
Ciutat de Mèxic (Mèxic)
Defunció: 18 de juny de 1963 (als 51 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Mèxic Mèxic
Cònjuge/s: Carmelita Bohr (1938-1963)

Pàgina sobre Pedro Armenariz a IMDb

Pedro Armendáriz Hastings (Mèxic D. F., 9 de maig de 1912 - Los Angeles, Califòrnia, USA, 18 de juny de 1963) fou un actor cinematogràfic mexicà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià a San Antonio (Texas) i després es matriculà al Califòrnia Polytechnic Institute. Retornà al seu país, on inicià la seva carrera com a actor teatral, i a partir de 1935, com a intèrpret cinematogràfic, no tardant a aconseguir gran popularitat en el seu país amb films com Jalisco nunca pierde (1937), de Chano Urueta; La Adelita (1937), Con los dorados de Villa (1939) de Raúl de Anda, i Soy puro mexicano (1942), d'Emilio Fernández, de malnom Indio Fernández.

I fou aquest director, tanmateix, qui li'n donà celebritat mundial per llurs interpretacions com: Flor silvestre (1943) i María Candelaria (1943), en les que li'n va treure un partit excel·lent del seu fisic amb trets primitius, en papers d'un fort dramatisme de peó explotat, al que la senzilla humanitat se li desborda amb violència, davant l'acumulació d'injustícies.

L'actriu Mary Pickford, convertida en productora, l'invità a Hollywood, iniciant-se així la carrera internacional de l'actor, desenvolupada principalment a Mèxic, Estats Units, França i Itàlia.

Emilio Fernández continuà distingint-lo com un dels seus actors predilectes, fent-li interpretar Las abandonadas (1944), Bugambilia (1944), La perla (1945), Enamorada (1946), Belleza maldita (Maclovia, 1948) La malquerida (1949).

També el nord-americà John Ford el dirigí en El fugitiu (1947), i Fort Apache (1948).

Convertit en un dels actors més popular de tota Hispano-Amèrica, la seva filmografia es féu copiosa: Pancho Villa vuelve (1949) de Miguel Contreras Torres; Tulsa (1949) en català Tulsa de Stuart Heisler: We were stranger (1949) de John Houston; El rebozo de Soledad(1952), de Roberto Gavaldón; El bruto (1952) de Luis Buñuel; Lucrèce Borgia (1953) en català, Lucrècia Bòrgia de Christian-Jaqe; Uomini e lupi (1956), de Giuseppe de Santis; La escondida (1956) de Roberto Gavaldón; Més enllà de Rio Grande (1959), en català Més enllà de Rio Grande de Robert Parrish; La cucaracha (1959), d'Ismael Rodríguez; El indulto (1960), de José Luis Sáenz de Heredia: Arrivano e Titani (1961), de Duccio Tessari.

En els últims anys de la seva carrera s'havia encasellat en papers de “tio dur” i tirà. Malalt de càncer, se suïcidà en una clínica de Los Angeles.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]