Pere Viñas i Renom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Viñas i Renom
Biografia
Naixement1836 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1901 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Activitat
Ocupacióindustrial Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFrancesc Viñas i Renom Modifica el valor a Wikidata

Pere Viñas i Renom (Badalona, 1836-1901)[1] fou un industrial català.

Fundador el 1879 d'una fàbrica de galetes a Sant Martí de Provençals, localitat on es concentrava la indústria farinera, productora de les populars galetes maria.[1] La fàbrica era coneguda popularment com La Galeta.[2]

Políticament era republicà federal i defensor del moviment cooperativista, va presidir el primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear a Barcelona el 1899.[3][4] Antic i provat federal segons Rodríguez Solís, se l'enquadra entre aquells burgesos d'extracció social popular i opció republicana d'origen, enriquits després de la revolució de 1868 i que mai va acabar de desvincular-se de les seves conviccions tot i el seu ascens social.[5] Amb tot, durant els darrers anys del segle xix, moment en què la política local estava dominada pel caciquisme, va exercir una certa influència a Badalona, a favor del Partit Liberal, del qual formava part el seu germà Francesc Viñas, alcalde de la ciutat de Badalona dues vegades.[1]

Protector de les societats corals badalonines,[6] en concret fou president honorari de la Societat Coral La Badalonense el 1858, que va donar aquest nom definitiu al cor, a instàncies d'Anselm Clavé.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Abras Pou, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998, p. 77-78. 
  2. «Galetes Viñas, La Galeta». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona. Districte de Sant Marí. Ajuntament de Barcelona, 2006. Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 24 desembre 2018].
  3. Duch, Montserrat «Socialisme i moviment cooperatiu a Catalunya». Socialisme i obrerisme. VIII Jornades Història del Socialisme, 1996, pàg. 14.
  4. Dalmau i Torvà, Marc. Gráfica cooperativa en Barcelona. Iconografía del cooperativismo obrero (1875-1939) (en castellà). Barcelona: Montaber, 2018. 
  5. Chust Calero, Manuel. De la cuestión señorial a la cuestión social (en castellà). València: Universitat de València, 2002, p. 279. 
  6. Padró i Werner, Jordi «Les societats corals del vuit-cents: entre la lluita i l'esbarjo popular». Carrer dels Arbres, 1a època, núm. 19, 1981, pàg. 8-9.
  7. Membrives, Marta «La veu més antiga de Badalona». El Punt Avui, 28-07-2014.