Phalacrognathus muelleri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPhalacrognathus muelleri Modifica el valor a Wikidata

Mascle (esquerra) i femella Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
FamíliaLucanidae
GènerePhalacrognathus
EspèciePhalacrognathus muelleri Modifica el valor a Wikidata
Macleay, 1885

Phalacrognathus muelleri[1] és una espècie de coleòpter polífag de la família dels lucànids. Es troba al nord de Queensland (Austràlia) i a Nova Guinea. L'escarabat és el simbol de la Societat Entomològica de Queensland des de l'any 1973.[2][3]

Etimologia[modifica]

Aquesta espècie va ser anomenada com a Phalacrognathus muelleri per William John Macleay en honor del baró Ferdinand von Mueller, un botànic del govern victorià;[2] el gènere Phalacrognathus va ser creat al mateix temps.

Descripció[modifica]

Els mascles de Phalacrognathus muelleri són els espècimens més grossos de la família dels lucànids a Austràlia, amb mides que oscil·len entre els 24 i els 70 mm de llargada, mentre que les femelles, més petites, oscil·len entre els 23 i els 46mm.[1]

Criança[modifica]

Aquesta espècie cria en àrees tropicals humides. Les femelles poden pondre fins a 50 ous que trigaran entre 10 i 14 dies en obrir-se. La larva pot veure's dins de l'ou abans que aquesta en surti.[2] i pot trigar fins a tres anys a madurar.

Subespècies[modifica]

  • Phalacrognathus muelleri muelleri — Queensland, Australia
  • Phalacrognathus muelleri fuscomicans — Nova Guinea

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Rainbow Stag Beetle (Phalacrognathus muelleri)». Naturesfaceart: Fine Art Photography, 30-01-2011. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2013. [Consulta: 4 març 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Wood, G A; J Hasenpusch; R I Storey «The Life History of Phalacrognathus muelleri (Macleay) (Coleoptera: Lucanidae)». Australian Entomologist, 23, 2, setembre 1996. Arxivat de l'original el 2009-09-12 [Consulta: 4 març 2013].
  3. «Entomological Society of Queensland». [Consulta: 25 febrer 2017].