Pi de Corea
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Morton Arboretum Acc. 748-56*2
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Pinus koraiensis Siebold & Zucc. |
||||||||||||||||||
El Pi de Corea (Pinus koraiensis) és originari de l’est d’Àsia: Corea, Manxúria, Extrem orient rus i centre del Japó. Al nord del seu rang de distribució creix fins altituds moderades (típicament d’uns 600 a 900 m), mentre que més al sud pot arribar als 2000-2600 m. Arriba a fer 40-50 m d’alt
Les seves fulles són aciculars i disposades en grups de cinc fulles. Les pinyes fan 8-17 cm de llargada i són verdes o porpres quan són madures. Els pinyons fan de 14 a 18 mm de llargada.
El Pi de Corea difereix del Pi de Sibèria, els quals estan estretament relacionats, pel fet de tenir les pinyes més grosses i les fulles més llargues.
Els seus pinyons comestibles són, a nivell internacional, els més comercialitzats. El seu oli de pinyó conté un d’àcid pinolènic ( àcid octadecatrienoic cis–5–cis–9–cis–12).[1]
Es fa servir com arbre ornamental en parcs i grans jardins en llocs de clima fred com l’est de Canadà i estats del nord-est dels Estats Units, tolera glaçades de fins -50 ºC.
Referències[modifica]
- ↑ Imbs, Nevshupova, and Pham: "Triacylglycerol Composition of Pinus koraiensis Seed Oil" JAOCS 75(7)865—870. 1998, AOCS Press.
- Conifer Specialist Group (1998). Pinus koraiensis. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5 May 2006 (anglès).
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pi de Corea |
