Pi de Sibèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pi de Sibèria
Pinus sibirica cone and shoots PAN.JPG

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
240px
Risc mínim (IUCN2.3)
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Pinus
Subgènere: Strobus
Espècie: P. sibirica
Nom binomial
Pinus sibirica
Du Tour

El pi de Sibèria, Pinus sibirica, és un una espècie de pi que es troba a Sibèria des de la longitud 58°E a les muntanyes Urals fins a 126°E a la serralada Stanovoy al sud de la república Sakhà, i a la latitud des de Igarka a 68°N a la vall del riu Ienissei fins a 45°N a Mongòlia.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Al nord creix a baixa latitud, típicament 100-200 m, en canvi més al sud arriba a 1.000-2.400 m d'altitud. Sovint arriba al límit arbori en la seva zona. Els arbres poden fer 30-40 m d'alt i viure un màxim de 800-850 anys.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els fascicles de fulles aciculars estan en grups de cinc fulles que fan de 5 a 10 cm de llarg. Les pinyes fan de 5 a 9 cm de llargada i els pinyons (que són comestibles) de 9 a 12 mm. Es considera sovint com una varietat o subespècie del pi suís (Pinus cembra) tanmateix se'n diferencia per tenir les pinyes lleugerament més grosses i tres canals de resina a les fulles en lloc dels dos canals del pi suís.

El pi de Sibèria resisteix una malaltia fúngica del fong Cronartium ribicola i té interès per fer varietats de pins resistents per hibridació.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Es fa servir força en parcs i jardins de clima fred, com al Canadà central, tolera els vents forts i freds fins com a mínim -60 °C. D'aquesta espècie, com d'altres pinyons, se n'obté oli de pinyó.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pi de Sibèria