Plaça de Jaume I (Vilafranca del Penedès)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Plaça  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) | |||
| Localització | Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 4989 | |||
_-_2.jpg)
La Plaça de Jaume I, anteriorment anomenada plaça de Sant Jaume i plaça de l'Oli, és una plaça a la ciutat de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un conjunt format per una part de planta poligonal irregular contigua a Santa Maria i per una altra de planta rectangular amb dos carrils de trànsit rodat i un tercer central d'ús per vianants, amb dues fileres d'arbres. La primera es troba envoltada per edificis monumentals d'ús públic (Basílica de Santa Maria, palau reial, palau Baltà, Capella dels Dolors i Capella de Sant Pelegrí), i la segona té edificis públics (Palau del Marquès d'Alfarràs i Cal Gomà) i civils, generalment de planta baixa i dos o tres pisos, d'arquitectura popular, eclèctica i modernista (Casa Claramunt, Casa Bertran).[1]
A l'inici de la plaça es troba el monument als castellers, inaugurat el 1963, obra de l'escultor penedesenc Josep Cañas.[1]
Història[modifica]
La Plaça de Sant Jaume, és des del punt de vista històric la més important de Vilafranca. Fins a l'any 1455 s'hi celebrava el mercat de fruites i d'aviram (en aquesta data, el rei Joan II el va prohibir). Fins a l'any 1893 es deia Plaça de l'Oli (pel mercat de l'oli que hi havia) fins als anys vuitanta que també s'hi venien melons i síndries.[1]
Davant de la Basílica de Santa Maria hi havia (fins a l'any 1839) el cementiri de la vila.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de Jaume I |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Plaça de Jaume I». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].