Plaques de matrícula de la República Txeca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Matrícula actual amb el codi de Hradec (H).
Model amb el codi de Praga (A) posterior al 2009 el qual porta afegida una lletra més.

Les plaques de matrícula dels vehicles de la República Txeca segueixen un sistema introduït a partir del juliol de 2001[1] i format per un primer grup de dues xifres i una lletra en la que la lletra indica el codi de procedència del vehicle, seguit de quatre xifres (per exemple, 1A2 1234). El format, des del 2004 amb l'adhesió a la Unió Europea [2] és el comú a la resta de plaques de la Unió Europea, pel que també porta la secció blava a l'extrem esquerre amb les estrelles en cercle de la UE i el codi internacional del país, CZ. Els caràcters són negres sobre un fons blanc.[3]

El 2009,[4] Praga (codi A) i Bohèmia central (codi S) van arribar al màxim de combinacions possibles, pel que es va substituir la segona xifra del primer grup per una lletra, passant a un format de matrícula tipus 1AA 1234. Sent vàlids tots dos tipus de matrícules.

Tipografia[modifica]

Tipografia basada en la DIN 1451 amb molt poques diferències:[5]

  • El número 7 sense pal a la part superior esquerra.
  • El número 5 amb el pal vertical més llarg.

Codificació[modifica]

Mapa de localització del codis actuals..

La següent taula mostra la codificació de les 14 regions (en txec: kraj) en què es divideix el país.

Codi Regió Nom en txec
A Praga Praha
B Moràvia Meridional Jihomoravský kraj
C Bohèmia Meridional Jihočeský kraj
E Pardubice Pardubický kraj
H Hradec Králové Královéhradecký kraj
J Vysočina Kraj Vysočina
K Karlovy Vary Karlovarský kraj
L Liberec Liberecký kraj
M Olomouc Olomoucký kraj
P Plzeň Plzeňský kraj
S Bohèmia Central Středočeský kraj
T Moràvia i Silèsia Moravskoslezský kraj
U Ústí nad Labem Ústecký kraj
Z Zlín Zlínský kraj
Xifres Vehicles militars i diplomàtics

Tipus[modifica]

Matrícula diplomàtica actual.
Matrícula de vehicle històric.
Matrícula per vehicles d'exportació.
Matrícula de vehicle militar.

Els vehicles diplomàtics porten unes plaques amb caràcters blaus sobre un fons blanc. La numeració es compon de tres xifres seguides de les lletres CD (Corps Diplomatique) i dues xifres més (123 CD12).

El vehicles antics porten unes plaques amb caràcters verds sobre un forns blanc. La numeració es compon de la lletra V, per indicar que és un vehicle històric, seguida de quatre xifres (V 1234)

Els vehicles destinats a l'exportació són iguals que la de la resta de vehicles, però la combinació està formada per una lletra, dues xifres, dues xifres més i una lletra (A12 34B). A la part dreta de la matrícula hi ha una franja vermella que indica la data de caducitat de la matrícula.

Els vehicles militars mantenen el sistema de matrícula de l'antiga Txecoslovàquia, encara que l'aspecte visual ha estat retocat diverses vegades des de la seva dissolució. El sistema es compon de tres xifres seguides de quatre xifres separades per un guió (123 45-67). Els vehicles de les forces armades i la policia militar tenen el fons en blanc, mentre els vehicles d'emergència tenen el fons groc.

Història[modifica]

Model de matrícula anterior al 2001 amb codi de Praga (A).
Matrícula diplomàtica de l'antiga Txecoslovàquia.

1932-1938[modifica]

El sistema introduït a partir del 1932 a l'antiga Txecoslovàquia es componia d'una lletra que indicava la regió de procedència del vehicle i de cinc xifres separades en dos grups (per exemple, A-12-345). Els caràcters eren blancs sobre un fons negre.

A partir del 1939 s'eliminà el guinet que separava les xifres i es canvià el color dels caràcters, passant a ser negres sobre fons blanc (per exemple, A-12345)

1960-2002[modifica]

A partir de 1960[6] es va substituir l'anterior sistema per un de nou que permetia l'assignació regional per mitjà dels districtes (en txec, okres) consistent en dues (o tres) lletres seguides de quatre xifres separades en dos grups (per exemple, AA-12-34). El 1986 es va modificar lleugerament eliminant el guinet entre el codi de districte i les xifres.

El 1993, després de la separació de Txecoslovàquia en els dos estats de Txèquia i Eslovàquia, Txèquia continua utilitzant el mateix sistema fins al juliol del 2001 amb lleugeres modificacions.[7]

La següent taula[8] mostra la codificació en districtes utilitzada durant aquest període:

Codi Districte Codi Districte Codi Districte Codi Districte Codi Districte
BB, BC Banská Bystrica HO Hodonín LM Liptovský Mikulaš PX Povážská Bystrica SU Šumperk
BJ Bardejov HK, HR Hradec Králové LT Litoměřice AB', AZ Praha TA Tábor
BN Benešov HN Humenné KT Klatovy PH, PY Praha-východ TC Tachov
BE Beroun CH Cheb KV Karlovy Vary PZ, PC' Praha-západ TP Teplice
BK Blansko CV Chomutov LB Liberec PT Prachatice TO Topolčany
BA, BL,BT Bratislava-město CR Chrudim ME Mělník PO Prešov TV Trebišov
BH, BY Bratislava-okres JN Jablonec nad Nisou MI Michalovne PD Prievidza TN Trenčín
BM, BS, BZ Brno-město JE Jaseník⁷ MB Mladá Boleslav PV Prostějov TT Trnava
BO, BI Brno-okres JC Jičín MO Most PR Přerov TU Trutnov
BR Bruntál JI Jihlava NA Náchod PB Přibram TR Třebíč
BV Břeclav JH Jindřichův Hradec NR, (NI) Nitra RA Rakovník UH Uherské Hradiště
CA Čadca KV, (KR) Karlovy Vary NZ Nové Zámky RS Rimavská Sobota UL, US Ústí nad Labem
CL Česká Lípa KI, KA Karviná NJ Nový Jičín RO Rokycany UO Ústí nad Orlici
CB, CE České Budějovice KD, KL Kladno NB Nymburk RV Rožňava VK Velký Krtíš⁴
CK Český Krumlov KT Klatovy OC, OL, (OM) Olomouc³ RK Rychnov nad Kněžnou VV Vranov⁴
DC Děčín KO Kolín OV, OT, (OS) Ostrava³ SM Semily VS Vsetín
DK Dolný Kubín KN Komárno PA, PU Pardubice SE Senica VY Vyškov
DO Domažlice KE Košice-mesto¹ PE Pelhřimov SO Sokolov ZL Zlín⁶
DS Dunajská Streda KS Košice-okres¹ PI Písek SN Spišská Nová Ves ZN Znojmo
FM, (FI) Frýdel-Místek KM Kroměříž PJ Plzeň-jih SL Stará Lubovňa⁴ ZV Zvolen
GA Galanta KH Kutná Hora PM, PN Plzeň-město ST Strakonice ZR Žďár nad Sázavou
GV, GT Gottwaldov² LV Levice PS Plzeň-sever SK Svidník⁴ ZH Žiar nad Hronom
HB Havlíčkův Brod LB, LI Liberec PP Poprad SY Svitavy ZA, (ZI) Žilina³
¹ Les sèrie KE i KS originalment assignats al districte de Kosice districte, es varen dividir en Kosice-ciutat i Kosice-comtat el 1968.
² Entre 1990 i 1992 es portà a terme el canvi de les sèries GV i GT per la ZL.
³ La sèrie OS no es va utilitzar fins al 2000.
⁴ Des de 1968.
⁵ Des de 1969.
⁶ Des de 1990.
⁷ Des de 1996.

Referències[modifica]

  1. «Registrační značky (RZ) od roku 2001 dosud». [Consulta: 2 desembre 2014]. (txec)
  2. «Actas relativas a la adhesión de la República Checa...», 23-09-2003. [Consulta: 23 novembre 2014]. (castellà)
  3. «Informació actualitzada».(castellà)
  4. «Řidiči v Praze již dostávají nové SPZ ve tvaru 1AA», 23-02-2009. [Consulta: 24 novembre 2014]. (txec)
  5. «Number plate fonts of Europe». [Consulta: 2 desembre 2014]. (anglès)
  6. «Poznávací znacky automobilu v Ceských zemích». [Consulta: 28 novembre 2014]. (txec)
  7. «Codis i història». [Consulta: 17 març 2021].(castellà)
  8. «Rozdělení jednotlivých sérií SPZ na okresy (1961-2002)». [Consulta: 28 novembre 2014]. (txec)

Enllaços externs[modifica]

Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaques de matrícula de la República Txeca