Playboy: The Mansion

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Playboy: The Mansion
Publicació
PlayStation 2, Xbox: 25 gener 2005 (Estats Units d'Amèrica)
Microsoft Windows: 25 gener 2005 (Estats Units d'Amèrica)
Microsoft Windows: 1r març 2005 (Alemanya)
PlayStation 2, Xbox: 4 març 2005 (Regne Unit)
Microsoft Windows: 5 maig 2005 (Rússia)
Microsoft Windows: 24 maig 2005 (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Versions
1.01 Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc de simulació econòmica, videojoc per a adults i advergame (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
Part dePlayboy: The Mansion - Gold Edition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
PlataformaXbox, PlayStation 2 i Windows Modifica el valor a Wikidata
MotorGamebryo Modifica el valor a Wikidata
Modesun jugador Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradateclat d'ordinador Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Cyberlore Studios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EditorGroove Games (en) Tradueix
Buka Entertainment (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
DistribuidorAxel Springer SE Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
ESRB
PEGI
OFLC
BBFC
Més informació
MobyGamesplayboy-the-mansion Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: playboy-the-mansion-pt-br
Sèrie: Playboy: The Mansion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Playboy: The Mansion és un videojoc de simulació per a les consoles PlayStation 2, Microsoft Windows i Xbox, desenvolupat per Cyberlore Studios, publicat per Groove Games i Arush Entertainment i amb llicència de Playboy Enterprises.

Argument[modifica]

Playboy: The Mansion posa els jugadors en el paper de Hugh Hefner, el fundador de Playboy Magazine i Playboy Enterprises, conegut al joc com "Hef". L'objectiu del joc és construir el famós Imperi Playboy des de zero, començant des d'una revista humil fins a recomanacions de celebritats, entreteniment domèstic, llocs web d'Internet i marxandatge.

El jugador del videojoc pot modelar la famosa Playboy Mansion segons les seves necessitats i desitjos, i té l'opció de viure les famoses festes Playboy Playmate en llocs com la Gruta i la Casa Club. Hef, així com tots els altres personatges del joc, poden establir tres tipus de relacions amb altres personatges: casuals, de negocis i romàntiques. Cada mes, el jugador ha d'imprimir un número de la revista. Per fer-ho, el jugador necessita una sessió de portada, un full central, un assaig d'una celebritat, una entrevista amb una celebritat, una imatge sobre un tema i un article sobre un tema. Al llarg de les partides el jugador contractarà fotògrafs i escriptors per crear cada número. Tots els personatges tenen interessos, com ara els esports i la música, i els escriptors sobre aquests temes produiran articles de qualitat. En el joc, el jugador és qui controlarà la càmera de fotografia durant les sessions de fotos. El joc conté moltes referències sexuals, incloses les relacions sexuals.

Hi ha dotze missions en total, i alguns dels objectius inclouen establir o arreglar relacions amb la gent, publicar determinats continguts de revistes i organitzar festes. Els jugadors també poden optar per no assolir els objectius, ja que no hi ha límit de temps, i fer altres coses com festes, renovacions de la mansió i jugar amb la varietat de jocs de la mansió; tanmateix, s'han de continuar publicant revistes, ja que aquesta és la font d'ingressos del jugador.

Música[modifica]

Article principal: Playboy: The Mansion Soundtrack

La cançó principal del videojoc és "Playboy Mansion" de Prince Charming, pertanyent a l'àlbum Songs For My Therapist. S'ha publicat una banda sonora del joc, mesclada pel DJ i productor discogràfic nord-americà Felix da Housecat. Aquesta compta amb temes house de molts productors reconeguts com Armand Van Helden, DJ Sneak o Kaskade.

Paquet d'expansió[modifica]

Playboy: The Mansion - Private Party Expansion Pack és el paquet d'expansió. Afegeix funcions addicionals, com ara festes com la Midsummer Night's Dream, celebritats mundialment famoses i Playmates, noves animacions, edició de personatges millorada i música temàtica de festa.

Característiques[modifica]

L'expansió afegeix moltes funcionalitats noves al joc. Quan els personatges participen en activitats sexuals, ara es treuen la roba interior i els seus genitals es desdibuixen, com els personatges dels Sims. Una altra característica és la possibilitat d'organitzar "festes temàtiques", que consisteixen en Halloween, Somni d'una nit d'estiu, Aniversari de Hef, Tropical, Playmate of the Year i molt més.

Recepció[modifica]

 Anàlisi
Anàlisis d'agregadors
Agregador Puntuació
GameRankings (Xbox) 62.14%[1]
(PC) 60%[2]
(PS2) 59.97%[3]
Metacritic (Xbox) 61/100[4]
(PC) 59/100[5]
(PS2) 59/100[6]
Resultats anàlisis
Publicació Puntuació
Electronic Gaming Monthly 4.67/10[7]
Eurogamer 5/10[8]
Game Informer 6.5/10[9]
GamePro 2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles

[10]

Game Revolution C−[11]
GameSpot 6.3/10[12]
GameSpy 3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles3/5 estrelles

[13][14]

GameZone 6.8/10[15][16]
(PS2) 6.6/10[17]
IGN 6.9/10[18]
Official PlayStation Magazine (US) 2/5 estrelles2/5 estrelles2/5 estrelles2/5 estrelles2/5 estrelles

[19]

Official Xbox Magazine 7.6/10[20]
PC Gamer US 61%[21]
Detroit Free Press 2/4 estrelles2/4 estrelles2/4 estrelles2/4 estrelles

[22]

The Sydney Morning Herald 2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles

[23]

El joc va tenir una recepció mixta. GameRankings i Metacritic li van donar una puntuació del 60% i 59 sobre 100 per a la versió per a PC, 59,97% i 59 sobre 100 per a la versió de PlayStation 2, i 62,14% i 61 de 100 per a la versió de Xbox.

Eurogamer va assenyalar que el joc era similar a la sèrie The Sims, però malauradament era menys entretingut. Es va considerar "una proposta massa lleugera per a un joc complet".

The New York Times li va donar una crítica mixta i va declarar: "El sexe i la nuesa sovint funcionen bé a les pel·lícules, però els videojocs amb sexe mai s'eleven per sobre de la mediocritat, i Mansion sembla decididament mediocre".[24] The Sydney Morning Herald li va donar dues estrelles i mitja de cinc i el va anomenar "Un concepte divertit amb emocions limitades i no prou profunditat per desafiar els jugadors".[23] Detroit Free Press li va donar dues estrelles de quatre i va declarar: "Vaig donar una volta al joc esperant un món de xampany, roses i freqüents banys de vapor. En canvi, però, vaig rebre la petició de construir una oficina al pis superior d'una mansió."[22]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Playboy: The Mansion for Xbox». GameRankings. Arxivat de l'original el 2 novembre 2013. [Consulta: 19 gener 2014].
  2. ↑ «Playboy: The Mansion for PC». GameRankings. Arxivat de l'original el 2 novembre 2013. [Consulta: 19 gener 2014].
  3. ↑ «Playboy: The Mansion for PlayStation 2». GameRankings. Arxivat de l'original el 25 octubre 2013. [Consulta: 19 gener 2014].
  4. ↑ «Playboy: The Mansion Critic Reviews for Xbox». Metacritic. Arxivat de l'original el 29 abril 2013. [Consulta: 19 gener 2014].
  5. ↑ «Playboy: The Mansion Critic Reviews for PC». Metacritic. Arxivat de l'original el 9 juliol 2013. [Consulta: 19 gener 2014].
  6. ↑ «Playboy: The Mansion Critic Reviews for PlayStation 2». Metacritic. Arxivat de l'original el 12 agost 2013. [Consulta: 19 gener 2014].
  7. ↑ «Playboy: The Mansion». Electronic Gaming Monthly (190). April 2005: 114. Arxivat de l'original el May 15, 2015. 
  8. ↑ Gillen, Kieron. «Playboy: The Mansion Review (PS2)». Eurogamer, 16-03-2005. Arxivat de l'original el 11 febrer 2023. [Consulta: 20 gener 2014].
  9. ↑ Helgeson, Matt (April 2005). «Playboy: The Mansion». Game Informer (144): 117. Arxivat de l'original el July 31, 2008. 
  10. ↑ LaMancha, Manny (February 2, 2005). «Playboy: The Mansion». GamePro. Arxivat de l'original el February 6, 2005. 
  11. ↑ Reilly, Mike. «Sims Gone Wild Review». GameRevolution, 18-02-2005. Arxivat de l'original el 20 octubre 2020. [Consulta: 20 gener 2014].
  12. ↑ Davis, Ryan. «Playboy: The Mansion Review». GameSpot, 28-01-2005. Arxivat de l'original el 12 abril 2014. [Consulta: 19 gener 2014].
  13. ↑ Rausch, Allen. «GameSpy: Playboy: The Mansion (PC)». GameSpy, 27-01-2005. Arxivat de l'original el 30 setembre 2013. [Consulta: 20 gener 2014].
  14. ↑ Stratton, Bryan. «GameSpy: Playboy: The Mansion». GameSpy, 28-01-2005. Arxivat de l'original el 10 maig 2015. [Consulta: 20 gener 2014].
  15. ↑ Raymond, Justin. «Playboy: The Mansion - PC - Review». GameZone, 27-02-2005. Arxivat de l'original el 4 febrer 2009. [Consulta: 20 gener 2014].
  16. ↑ Zacarias, Eduardo. «Playboy: The Mansion - XB - Review». GameZone, 02-02-2005. Arxivat de l'original el 2 febrer 2009. [Consulta: 20 gener 2014].
  17. ↑ Beavis. «Playboy: The Mansion - PS2 - Review». GameZone, 20-02-2005. Arxivat de l'original el 2 febrer 2009. [Consulta: 20 gener 2014].
  18. ↑ Castro, Juan. «Playboy: The Mansion», 22-01-2005. Arxivat de l'original el 4 novembre 2013. [Consulta: 19 gener 2014].
  19. ↑ «Playboy: The Mansion». Official U.S. PlayStation Magazine. April 2005: 103. 
  20. ↑ «Playboy: The Mansion». Official Xbox Magazine. March 2005: 82. 
  21. ↑ «Playboy: The Mansion». PC Gamer, abril 2005, pàg. 66.
  22. ↑ 22,0 22,1 Schaefer, Jim «It's not easy being Hef». , 06-02-2006 [Consulta: 20 gener 2014]. Arxivat 20 de febrer 2005 a Wayback Machine.
  23. ↑ 23,0 23,1 Wilcox, Mike «Playtime cut short». , 25-03-2005 [Consulta: 20 gener 2014].
  24. ↑ Herold, Charles «Underneath It All, Substance Sells». , 17-02-2005 [Consulta: 20 gener 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Playboy:_The_Mansion&oldid=33050285»