Pointe du Hoc
| ||||
| Tipus | Penya-segat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | desembarcament de Normandia | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | França | |||
| Localització | Cricqueville-en-Bessin | |||
| ||||
| Banyat per | badia del Sena | |||
| Serralada | Massís Armoricà | |||
| Format per | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Conservatori del litoral | |||
Operacions i batalles de la Batalla de Normandia | |
Aerotransportades estatunidenques · Albany · Atlàntic · Bluecoat · Boston · Brest · Caen · Carentan · Charnwood · Cherbourg · Chicago · Cobra · Detroit · Elmira · Epsom · Falaise · Fortitude · Gold Beach · Goodwood · Juno Beach · Jupiter · Lüttich · Neptú · Omaha Beach · Ornit · Pal Sec · Perch · Pluto · Pointe du Hoc · Primavera · Sword Beach · Totalize · Tractable · cresta de Verrières · Utah Beach · Villers-Bocage · Windsor |
.jpg)
La Pointe du Hoc és un cap normand situat al municipi francès de Cricqueville-en-Bessin (Calvados). Durant la segona Guerra Mundial, els alemanys hi van situar unes bateries que cobrien Utah beach a l'oest i Omaha beach a l'est durant la Batalla de Normandia. Durant el desembarcament de Normandia, el 2n batalló de Rangers comandat pel tinent coronel James E. Rudder va escalar la posició i va poder veure com els canons havien estat desplaçats i substituïts per posts de fusta.
Situació[modifica]
La platja situada al peu del penya-segat no feia més de 10 m de llarg i era de grava. El penya-segat de la punta feia de 25 a 30 m d'alçada. Al capdamunt hi havia 125 infants i 80 artillers alemanys defensant la posició.
L'estratègia[modifica]
L'aviació britànica i americana havia de bombardejar la posició de la punta per tal de neutralitzar la resistència.
A les 4.30 h havia de començar l'atac terrestre amb escales de 33 m dels bombers de Londres i també a través d'escales de corda que serien llançades amb pistoles especials fins al cim del penya-segat. A les 6.30h els 225 homes de Rudder desembarcarien a la platja per escalar el penya-segat i destruir els canons. Les companyies E i F havien de desembarcar a l'est i la companyia D ho havia de fer a l'oest.
Una vegada la zona ja estigués sota control es llençaria una bengala per tal que arribessin 500 Rangers de reforç i alhora esperarien a estar units a través del 116 regiment d'infanteria nord-americà que havia de desembarcar a Omaha Beach. Si a les 7 no s'havia llençat cap bengala els reforços s'haurien de dirigir al sector Charlie d'Omaha Beach.
El desenvolupament de les operacions[modifica]
El bombardeig naval preliminar va començar a les 5.50h per part de l'USS Texas i l'USS Satterlee i l'HMS Talybont. Seguit per una onada de 19 Martin B-26 Marauder del 9è de la Força aèria nord-americana.
L'operació va començar amb el llançament a l'aigua dels muntadors de les escales, però el fum del bombardeig va comportar que les barcasses anessin cap a l'est, uns dos quilòmetres. Aquest error de navegació va comportar un retard de quaranta minuts i la pèrdua d'una barcassa.
A les 7.10h els Rangers van desembarcar definitivament. Els alemanys, gràcies al retard dels plants, van tenir temps per preparar-se i llançar granades sobre la platja per trencar escales. Amb tot, després de 5 minuts els primers homes arribaven a dalt del penya-segat.
Després de 15 minuts de combat els soldats nord-americans van arribar als búnquers i van descobrir que els canons havien estat desplaçats i canviats per fusts. A les 8h la costa estava controlada pels Rangers i a les 9h una patrulla va descobrir les peces d'artilleria sense cap defensa i les van destruir.
Assetjats[modifica]
Els reforços estaven aturats a Omaha Beach, els homes de Rudder es van trobar assetjats. Els franctiradors alemanys van complicar seriosament les coses.
A la tarda, Rudder va enviar un missatge situat a la Pointe du Hoc que deia missió acomplida, que necessitava munició i reforços, i que tenia moltes baixes. La resposta que se li va donar és que no hi havia possibilitat de reforços i que tots els Rangers estaven a terra. Els únics reforços que van rebre foren tres paracaigudistes de la 101 que van caure lluny del seu grup i van travessar les línies alemanyes per buscar refugi a la Pointe du Hoc.
Al final, cap a les 21h, 23 homes van venir a reforçar les fràgils línies de defensa. Després, l'endemà, 20 altres homes del 5è batalló dels Rangers van ser portats des d'Omaha Beach.
La situació dels Rangers era crítica i van resistir diversos atacs durant la nit. Cap a les 3h la companyia D, que cobria al flanc oest, va caure i 20 Rangers sota les ordres del Sargent Petty van cobrir la retirada de 50 dels seus companys i van ser fets presoners.
Al matí del 7 de juny només 90 homes estaven en condicions de combatre. A la tarda una força de socors constituïda d'elements del 5è batalló dels Rangers del 116 d'Infanteria i carros del 743 batalló van arribar. Però no fou fins al 8 de juny al matí que els soldats americans van fer recular els alemanys i prendre el poble de Saint-Pierre-du-Mont, del departament de Calvados.
Balanç[modifica]
Dels 225 Rangers que van desembarcar aquell dia, 80 van ser morts i el mateix Rudder fou ferit dues vegades durant el primer dia.
Encara es pot veure avui dia el paisatge lunar que van veure els Rangers que van desembarcar després dels bombardejos i que ells mateixos van haver de sobreviure-ho.
El gener de 1979 França va reconèixer el paper dels Estats Units hissant la bandera de les barres i les estrelles en aquest punt, en honor d'aquesta terrible jornada.
Enllaços externs[modifica]
- Memòria històrica de Normandia: La pointe du Hoc Arxivat 2006-12-18 a Wayback Machine.
- DDay-Overlord.com - Històric de fotos de la Pointe du Hoc
- D-Day : Etat des Lieux Operacions del 6 de juny de 1944 a la Pointe du Hoc
