Ponç I d'Empúries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ponç I d'Empúries-Peralada

Regne
1040-1078
Precedit per Hug I d'Empúries
Succeït per Hug II d'Empúries

Regne
1040-1078
Precedit per Hug I d'Empúries
Succeït per Berenguer d'Empúries

Naixement v. 990
Defunció 1078
Esposa Adelaida de Besalú
Pare Hug I d'Empúries
Mare Guisla de Besiers

Empúries.gif

Ponç I d'Empúries ( ? v 990 - ? 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078). A la seva mort, el territori es va dividir entre els seus fills, quedant el comtat Empúries per un costat i el vescomtat de Peralada per un altre.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'Hug I d'Empúries i de Guisla de Besiers.[1] Va ser l'iniciador de la construcció de la seu de Castelló d'Empúries, a la consagració de la qual van ser-hi presents els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca i el de Besalú, Guillem II, el 1064. També és edificat en aquesta època el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045.[1]

Va viure en un estat permanent de lluita, almenys durant entre deu i quinze anys,[2] amb el seu cosí germà Gausfred II, comte de Rosselló, i amb el fill d’aquest, Guislabert II de Rosselló. Els motius es remetien a la mala divisió de l'herència familiar dels comtats d'Empúries i Rosselló, que havien estat de la mateixa família originàriament. A causa d'aquest conflicte, possiblement, es va convocar el segon sínode de Toluges, durant els anys 1064-1066, i que trencaria la visió tradicional del mandat de Ponç I com un de pau amb els veïns i l'Església, proposada per Santiago Sobrequés; en dit sínode es va proclamar la pau i treva de Déu, propugnat per l'abat de Ripoll i Cuixà i bisbe de Vic Oliba.[3]

A partir del sínode segurament es va viure un període de certa tranquil·litat a la zona entre les dues branques de la família. Cap a l'any 1067 es féu vassall del comte de Barcelona, al qual va reconèixer la supremacia jurídica, i l'any següent, participà en el concili de Girona amb Ramon Berenguer I, que presidí el legat pontifici Hug Càndid. Vers 1074 pactà convinença amb Guislabert II de Rosselló.[1] S'ha interpretat el jubileu pleníssim de Sant Pere de Rodes del papa Urbà II el 1088, que s'havia vist afectat per les lluites, en l'intent de retornar a la pau entre els dos senyors feudals.[3]

Mort[modifica | modifica el codi]

Ponç va morir el 1708. En el seu testament va establir un condomini del comtat entre els seus fills Hug i Berenguer, però no va ser respectat i, finalment, els germans van dividir-se l'herència, Hug va quedar-se amb el comtat emporità i Berenguer el pagus o vescomtat de Peralada.[1]

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà amb Adelaida de Besalú, filla del comte Bernat I de Besalú i néta de Ramon Borrell I de Barcelona.[1] La parella tingué vuit fills:[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ponç I d'Empúries». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Moran i Ocerinjauregui & Ferrer i Costa 2007, p. 10.
  3. 3,0 3,1 Moran i Ocerinjauregui & Ferrer i Costa 2007, p. 7-8.
  4. «Ponce I de Ampurias». Catàleg de fitxes d'individus. Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 juny 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]