Pràctica reflexiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pràctica reflexiva és un terme emprat en pedagogia. El concepte fou introduït per Donald Alan Schön al seu llibre The Reflective Practitioner (1983). Fa referència un procés continuat de consideració crítica d'incidents en les pròpies experiències vitals des d'una perspectiva personal. Tal com la planteja Schön, la pràctica reflexiva implica la posada en qüestió sistemàtica de les experiències de cadascú amb el suport d'un grup de professionals en la mateixa disciplina.En paraules de Richards & Lockhart (1998): "L'experiència és el punt de partida per al desenvolupament professional, però, per aconseguir que jugui un paper productiu, cal examinar-la sistemàticament".

La Pràctica Reflexiva és una metodologia de formació on els elements de partida són les experiències de cada docent en el seu context i la reflexió sobre la seva pràctica. Es tracta, doncs, d’una opció formativa que parteix de la persona i no del saber teòric, que té en compte l’experiència professional per a l’actualització i la millora o professionalització de la tasca docent.

A Catalunya, Olga Esteve ha desenvolupat aquest model d'aprenentatge per assentar les bases de la formació del professorat per tal d'afavorir un procés de formació que contribueixi a la producció d'un autèntic canvi qualitatiu.

En l’actualitat un grup de professionals ha impulsat la plataforma digital en la xarxa (2011) www.practicareflexiva.pro. El grup impulsor d’aquest espai professional són docents-investigadors amb extensa experiència i expertesa en formació del professorat en les seves diferents modalitats: Inicial i Permanent. Desenvolupen les accions formatives en l’educació primària, secundària i universitària de Catalunya, Espanya, Europa i Amèrica Llatina.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Practicareflexiva.pro

Grup Impulsor

Article d'Olga Esteve sobre l'aprenentatge reflexiu

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pràctica reflexiva