Pterocarya
 Pterocarya rhoifolia  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Juglandaceae |
| Gènere | Pterocarya Nutt. ex Moq. |
| Tipus taxonòmic | Pterocarya pterocarpa |
Pterocarya, és un gènere d'arbres de les Juglandàcies < Angiospermes (Magnoliofitins) < Espermatòfits. Són, actualment, plantes natives d'Àsia però fins a mitjans del plistocè formaven part de la vegetació del nord-oest del mediterrani incloent els Països Catalans.[1] El nom del gènere prové del grec pteron, "ala" + karyon, "fruit".
Descripció[modifica]
Són arbres caducifolis de 10-40 m d'alçària amb fulles pinnades de 20-45 cm de llargada i amb 11–25 folíols.
Les flors són monoiques, disposades en aments.
Les llavors són nous petites de 5–10 mm de diàmetre amb dues ales de mida variable segons les espècies.
Espècies[modifica]
N'hi ha 6.
- Pterocarya fraxinifolia - Caucas i Elburz
- Pterocarya hupehensis – Xina central.
- Pterocarya macroptera – Oest i sud-est de la Xina.
- Pterocarya rhoifolia – Japó, est de la Xina (Shandong).
- Pterocarya stenoptera – per tota la Xina.
- Pterocarya tonkinensis –Sud de la Xina (Yunnan), Indo-Xina.
L'espècie similar que no té ales a les llavors sinó un anell, considerada anteriorment com Pterocarya paliurus,actualment s'ha traslladat a un nou gènere com Cyclocarya paliurus.
Usos[modifica]
Aquests arbres, grans i de creixement ràpid, es consideren ornamentals i es planten ocasionalment en parcs i grans jardins. El més comú dels plantats fora d'Àsia és P. fraxinifolia, però potser el més atractiu és P. rhoifolia. L'híbrid P. x rehderiana, un creuament entre P. fraxinifolia i P. stenoptera, és de creixement molt ràpid i se'n fan plantacions per obtenir fusta. La fusta és de gran qualitat similar a la del noguer però ni tan densa ni tan forta.
Gèneres, nomenclatura, distribució[modifica]
| Tàxons | sinònims (i subtàxons inclosos) | nom català | Distribució (llegenda-WGSRPD)
Distribució (mapes) |
F.v.; h | |
|---|---|---|---|---|---|
| → Cyclocarya paliurus (Batalin) Iljinsk. | Pterocarya paliurus Batalin, Pterocarya micropaliurus Tsoong | ciclocària de la Xina | 36 Xina, 38 As-E, | Phan; 30 m | |
| Pterocarya Kunth.[2][3] (< Juglandinae < Juglandeae < Juglandoideae < Juglandaceae) |
6 sp. | noguera alada [pr], pterocària [pr], cària alada | (Mapa dist.: p. 18-54) | Phan; 15-30(40) m | |
| Pterocarya fraxinifolia (Lam. ex Poir.) Spach | Juglans fraxinifolia Lam. ex Poir., Juglans pterocarpa Michx, Pterocarya caucasica C.A.Mey., Pterocarya pterocarpa (Michx.) Kunth ex I.Iljinsk. | noguera alada del Caucas [pr], noguera del Caucas [pr], pterocària del Caucas [pr], fals freixe del Caucas, pterocària, pterocària de fulla de freixe | 33 Cauc, 34 As-W, c-34 As-W, n10 Eur-N, c11 Eur-C, c14 Eur-E, cult, orn, | Phan; 20-30(35) m | |
| Pterocarya hupehensis Skan | Pterocarya sprengeri Pamp. | noguera alada de Hubei, pterocària de Hubei | 36 Xina, | Phan; 20 m | |
| Pterocarya macroptera Batalin | noguera alada d'ales grans, pterocària d'ales grans | 36 Xina, 36 Tib, | Phan; 15-30 m | ||
| Pterocarya rehderiana, Pterocarya ×rehderiana C.K.Schneid.[4] | Pterocarya fraxinifolia × P. stenoptera | noguera alada de Rehder [pr], pterocària de Rehder [pr], pterocària híbrida | cult, orn, | Phan; 15-30[32] m | |
| Pterocarya rhoifolia Siebold & Zucc. | Pterocarya sorbifolia Siebold & Zucc. | noguera alada del Japó, pterocària del Japó | 37 Xina, 38 As-E, | Phan; 30 m | |
| Pterocarya stenoptera C.DC. | Pterocarya chinensis hort. ex Lavallée, Pterocarya esquirolii H.Lév., Pterocarya japonica Dippel, Pterocarya laevigata hort. ex Lavallée | noguera alada de la Xina [pr], pterocària de la Xina [pr], coi | 36 Xina, 38 As-E, c-38 As-E, 41 Indox, n12 Eur-SW (Esp), n78 EUA-SE, orn, | Phan; 15-30 m | |
| Pterocarya tonkinensis (Franch.) Dode | Pterocarya stenoptera var. tonkinensis Franch. | noguera alada de Tonquín, pterocària de Tonquín | 36 Xina, 41 Indox, | Phan; 30 m |
Fonts generals de la Taula:
- Espermatòfits > #Fonts bibliogràfiques (nomenclatura, distribució, forma vital)
- Vegeu també les fonts del peu de Taula de la família Juglandaceae Juglandàcies#Gèneres, nomenclatura, distribució
Distribució (llegenda): WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions (R. K. Brummitt) - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.
Distribució (mapes):
Kozlowski, G., Bétrisey, S. & Song, Y., 2018. Wingnuts (Pterocarya) & walnut family [Juglandaceae]. Relict trees: linking the past, present and future. Natural History Museum Fribourg (NHMF), Switzerland. [Juglandaceae: Dist.: mapes diversos, p. 18-54]
n, natz = naturalitzada, subespontània; a = adventícia; c, cult = cultivada; orn = cultivada ornamental; [... = introduïda (sense especificar);
Forma vital (F.v.); g = alçària de les gemmes persistents, Forma vital de Raunkiær.;
F.v.: Phan = Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m); Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m);
Alçària (h): alçària total de l'arbre o de la planta (m)
[pr]: nom preferent; [flos]: flor; [amnt]: ament; [frut]: fruit; [semn]: llavor; [cupl]: cúpula, involucre; [lign]: fusta
________________________________________________________
Referències[modifica]
- ↑ Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 Ma JEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire PaléoEnvironnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622 Villeurbanne Cedex France.
- ↑ «Kozlowski, G., Bétrisey, S. & Song, Y., 2018. Wingnuts (Pterocarya) & walnut family. Relict trees: linking the past, present and future. Natural History Museum Fribourg (NHMF), Switzerland. (Juglandaceae: Dist, maps) (en)».
- ↑ «Lavallée, Pierre Alphonse Martin, 1877. Arboretum Segrezianum: Enumeration des Arbres dt Arbrisseaux Cultives a Segrez, Seine-et-oise., 1877, 376 p. (Pterocarya...). (fr)».
- ↑ «Anderson, E., 1933. Pterocarya rehderiana. Arnold Arboretum < Harvard University. Bulletin of Popular Information. Series 4, vol. I, september 30, 1933, no. 11, p. 57-60. (en)». Arxivat de l'original el de maig 5, 2017. [Consulta: d’abril 22, 2019].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pterocarya |