Ramón González de Amezúa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamón González de Amezúa
Biografia
Naixement27 octubre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 2015 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, empresari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ramón González de Amezua y Noriega (Madrid, 27 d'octubre de 1921 - 16 de maig del 2015) va ser un organista i constructor d'orgues espanyol, que va ser director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando des de 1991 fins a desembre de 2008.[1]

Va estudiar als Conservatoris de Madrid i París al mateix temps que va obtenir el doctorat en enginyeria industrial, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Madrid.

De retorn de França al final de la guerra civil, el 1940 va fundar l'Organería Espanyola, una empresa constructora d'orgues, a la qual l'Església i l'Estat li encarregaren alguns dels més significatius d'Espanya i França, entre els quals destaquen els de la basílica de Lorda i el del Teatre Real de Madrid. Al llarg dels anys, l'empresa va construir més de 400 orgues, la majoria d'ells amb destinació a Europa, Amèrica del Nord i el Japó. També destaca per haver rebut l'encàrrec de restaurar alguns dels orgues més significatius de les catedrals d'Espanya, com l'orgue de la de Toledo.

Com a músic, ha destacat en l'orgue interpretant peces úniques, entre elles Pintures negres, que el compositor Cristóbal Halffter li va dedicar, i el 1995 va estrenar l'obra "Itinerari de l'Èxtasi", de Tomàs Marco.

A partir de juny de 2007 va ser president del Consell d'Administració de Radio_Televisión_Madrid.[2]

Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, va ser-ne director des de 1991 fins a desembre de 2008, quan el substituí l'historiador de l'art Antonio Bonet Correa.[3]

Va ser membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts des de 1997.

Entre altres distincions va ser:

  • Cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
  • Encomana amb placa de la d'Alfons X el Savi.
  • Medalla d'Or de les Belles arts.
  • Gran Ufficiale de l'Orde de la Stella della Solidarietà Italiana.
  • Membre dels Patronats Institut Cervantes, Fundació Banc Santander Central Hispano, Universitat Camilo José Cela, Fundació San Millán de la Cogolla i Membre d'Honor de la Fundació Amics del Museu del Prado.

Referències[modifica]