Reina de cors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaReina de cors
Dronningen Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMay el-Toukhy Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCaroline Blanco i René Ezra Modifica el valor a Wikidata
GuióMay el-Toukhy i Maren Louise Käehne Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJon Ekstrand Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soOskar Skriver i Nino Jacobsen Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJasper Spanning Modifica el valor a Wikidata
ProductoraNordisk Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorADS Service Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Estrena2019 Modifica el valor a Wikidata
Durada128 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaldanès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàReina de cors (2022) Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatestupre Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt8378126 Filmaffinity: 115292 Allocine: 270186 Rottentomatoes: m/queen_of_hearts_2019 Letterboxd: queen-of-hearts-2019 TMDB.org: 519465 Modifica el valor a Wikidata

Reina de cors (originalment en danès, Dronningen, distribuïda internacionalment com a Queen of Hearts) és una pel·lícula dramàtica danesa del 2019 dirigida per May el-Toukhy i protagonitzada per Trine Dyrholm i Gustav Lindh. Als premis Oscar de 2019 va ser seleccionada per representar Dinamarca a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, però no va ser nominada.[1] La pel·lícula va guanyar el Premi de Cinema del Consell Nòrdic de 2019.[2] El 13 d'agost de 2022 es va estrenar la versió doblada al català al canal La 2.[3]

Sinopsi[modifica]

Anne és una advocada que treballa en el processament d'un cas de violació. Està casada amb un metge, Peter, i tenen dues filles, Frida i Fanny. El fill adolescent de Peter del seu matrimoni passat és Gustav, que viu a Suècia amb la seva mare Rebecca. La família planeja que Gustav s'instal·li amb Anne i Peter. Gustav arriba però comença a entrar en conflicte amb Peter, pressionant pel dret a viure pel seu compte tot i ser menor d'edat. Un dia Anne torna a casa i troba que hi han entrat a la força i hi han robat. S'informa de l'incident a la policia, però després Anne troba un element a la bugada de Gustav que hi havia a la bossa, robat a casa. Ella s'adona que era el responsable del robatori i confronta Gustav amb les proves. Tanmateix, Anne promet mantenir secret l'assumpte si Gustav es comporta a la llar. El temps passa i una nit, Gustav porta a casa la seva xicota Amanda. Anne sent que la parella té relacions sexuals i es desperta.

Peter i Anne entretenen els hostes al seu balcó, però Anne deixa el grup per portar Gustav a un bar. Allà, el besa. Més tard, ella entra al seu dormitori i tenen relacions sexuals. Amddós comencen una relació sexual durant la qual Gustav entrevista Anne, fent-li diverses preguntes, inclosa la seva primera relació sexual. Anne diu que va ser amb algú amb qui no hauria d'haver tingut relacions sexuals, però no vol parlar-ne. La família celebra l'aniversari de la Frida i la Fanny. Quan Anne i Gustav marxen, Gustav la besa. Una convidada, la germana d’Anne, Lina, és testimoni de la trobada i molesta, marxa de la festa. A Anne li preocupa que Lina li ho digui al Peter i trenca la seva relació amb Gustav.

Gustav i Peter marxen a passar una estona a la seva cabana; Peter torna i li diu a Anne que Gustav vol anar a un internat, i que Gustav i Anne van tenir una aventura. Anne nega l'acusació enfadada, dient que Gustav l'odia per haver acabat el matrimoni de Peter i Rebecca. També explica a Peter que Gustav va ser el responsable del robatori. Anne, Peter i Gustav s'asseuen junts, on Anne continua negant l'afer. Gustav amenaça de denunciar Anne per l'assumpte, però ella respon que no és un testimoni creïble.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

A Rotten Tomatoes la pel·lícula té una qualificació d'aprovació del 97% basada en 29 comentaris.[4] Especialment es va elogiar l'actuació de Dyrholm.[5] Guy Lodge de la revista Variety la va considerar "[un] melodrama elegant i fascinant ...".[6]

Nominacions i premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Roxborough, Scott. «Oscars: Denmark Selects 'Queen of Hearts' for International Feature Category». The Hollywood Reporter. [Consulta: 24 setembre 2019].
  2. «Queen of Hearts wins the 2019 Nordic Council Film Prize», 29-10-2019. [Consulta: 3 novembre 2019].
  3. «Reina de cors - El cinema de La 2 Catalunya». RTVE Play, 20-02-2023. [Consulta: 21 febrer 2023].
  4. «Queen of Hearts». Rotten Tomatoes. [Consulta: 21 novembre 2020].
  5. «Dansk film roses til skyerne: "Et nyt hovedværk"» (en danès).
  6. «Film Review: ‘Queen of Hearts’», 27-01-2019.
  7. «Bodil-vindere 2020» (en danès). Danish Film Institute, 01-03-2020. [Consulta: 7 març 2020].
  8. «Robertprisen: Dronningen tog det hele» (en danès).

Enllaços externs[modifica]