Retrat d'Isabel Porcel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat d'Isabel Porcel
Retrat d'Isabel Porcel
Francisco de Goya, 1804-1805
Pintura a l’oli
82 × 54 cm
National Gallery de Londres, Londres

El Retrat d'Isabel Porcel és un quadre de Francisco de Goya pintat cap a 1805. Es tracta d'un retrat d'Isabel Lobo Velasco de Porcel, nascuda a Ronda cap a 1780 i esposa en segones noces d'Antonio Porcel ,un liberal a qui va retratar també el 1806,[1] quasi vint-i-cinc anys més gran que ella a qui va conèixer a Madrid als vint anys. Porcel era amic de Jovellanos, qui el posaria en contacte amb Goya, que residia molt a prop del matrimoni.

L'oli mostra una dona jove retratada de mig cos i vestida amb camisa blanca i mantellina negra, és a dir, a la moda espanyola. Malgrat la seva indumentària de «maja», la riquesa de les teles i el port de la noia li atorga una elegància aristocràtica. Cal afegir que a determinades èpoques la moda entre les classes riques espanyoles era imitació dels abillaments populars.

Destaca el gest decidit dels seus braços, un d'ells fent nanses, i la seguretat del seu gest. Té el cabell i ulls castanys clars, la pell molt blanca i està col·locada de mig perfil amb el cos girat cap a la seva esquerra, mentre que el cap compensa amb un gir cap a la dreta el lleu escorç de la figura. Així, aconsegueix de donar verisme i profunditat al retrat sense necessitat d'incloure cap objecte, arquitectura, ni paisatge que l'emmarqui. Una de les rareses del quadre és que la mirada de la jove es dirigeix cap a l'esquerra de l'espectador i no a aquest, com succeeix a la majoria dels seus retrats femenins.

Pel que fa als aspectes tècnics, destaca el contrast entre les puntes de veladures de la mantellina negra i els matisos de seda de la camisa, que es transparenten també sota la gasa negra, i estan suaument graduats amb el to rosat del seu rostre. La pinzellada és solta i els detalls s'aconsegueixen amb gran economia de mitjans. El cromatisme és ja el de les Pintures Negres, però amb només negres i algun ocre i rosat, aconsegueix matisos i veladures de gran efecte. La bellesa i aplom amb què es retrata a aquest nou model de dona ha superat amb molt els estereotips femenins del segle anterior.

Goya tenia gran estimació per aquest quadre, perquè ho va mostrar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, exposant-ho al judici dels pintors i acadèmics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Quadre perdut a l'actualitat a causa d'un incendi

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BOZAL, Valeriano, Francisco Goya, vida y obra, (2 vols.) Madrid, Tf., 2005. ISBN 84-96209-39-3.
  • GLENDINNING, Nigel, Francisco de Goya, Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», nº 30), 1993, pág. 139.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]