Ricard Vives i Ballvé
 Ricard Vives (esquerra) amb Marià Perelló  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 abril 1886 Barcelona |
| Mort | 6 abril 1982 (95 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, pedagog musical |
| Membre de | |
Ricard Vives i Ballvé (Barcelona, 21 de març de 1886[1] - 6 d'abril de 1982[2]) va ser un pianista i professor de música català[3]
Era germà gran del també músic Felip Vives [nt 1] i va estudiar amb Joan Salvat, Eusebi Daniel, Antoni Nicolau i Enric Granados. Fou professor de l'"Acadèmia Ainaud" (ho era el 1908 i possiblement encara [nt 2] el 1930). L'any 1912/1913, i conjuntament amb el violinista Marià Perelló i el violoncel·lista Joaquim Pere Marés, fundà el "Trio de Barcelona"[13] que fou el primer d'aquest nom [nt 3] i que es mantingué força actiu fins[15] al 1932. Ja el 1913, el conjunt havia fet una gira de concerts per Alemanya, Bèlgica i França, i una crítica en digué (transcripció):
| « | Con obras de Beethoven, Schumann y Brorak [sic], pudo oirse en Scharivenka Saal á los señores R. Vives, M. Perelló y J. P. Marés; el conjunto brilló por su inspiración musical. En lo que refiere a la ejecución técnica, fué seria y exacta, de modo que la impresión recibida fué excelente. No faltaron aplausos. | » |
| — Berliner Börsen-Courier, 23 nov. 1913[16] | ||
En una faceta més institucional, Vives promogué la "Lliga de l'Associació de Música de Catalunya" i l'"Associació de Música de Cambra"[3] i, l'any 1931, es presentà a la candidatura d'Acció Catalana Republicana[17] pel districte X de Barcelona.
Com a compositor, va ser autor d'un número musical per a una obreta de teatre infantil, estrenada al "Cercle Catòlic" de la Mare de Déu de la Bonanova al gener del 1910. Entre els seus deixebles, tingué la pianista olotina Concepció Carreras.
Es va casar amb Mercè Mayet i Flos (1899-1961), amb qui va tenir dos fills: Francesc i Maria Teresa.[18]
Obres[modifica]
- Pach, Albert (text); Vives, Ricard (música). La Rondalla dels infants, rondalla escénica en un acte, dividit amb tres quadros. Barcelona: L'Escon, 1910 (Biblioteca L'Escon, 39).
Referències[modifica]
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1982, número de registre 0437-565.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 20-04-1982, pàg. 28.
- ↑ 3,0 3,1 «Ricard Vives i Ballvé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia Española, 23-03-1965, pàg. 27.
- ↑ «Notes 1908 de l'Acadèmia Ainaud». «Notes 1912 de l'Acadèmia Ainaud».
- ↑ «Notes 1910 de l'Acadèmia Ainaud».
- ↑ Orpheus «Crònica Musical: Orfeó Gracienc. Concert de música "da Camera"». El Teatre Català, 04-11-1916, pàg. 379.
- ↑ «Founding members of the Orchestra - 1920». Arxivat de l'original el 2014-03-27. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «1927/1929» (en castellà). [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Programa del concert al Teatre Metropol» (en castellà). [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Sardanes de Felip Vives, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Necrològica». [Consulta: 1r març 2014].)
- ↑ «Celebritats catalanes: "Trio de Barcelona"». Ressorgiment, 1918, pàg. 368.
Trio de Barcelona [recull de premsa de les actuacions entre 1913 i 1914]. Barcelona: R. Tobella, 1914. - ↑ «Ricard Vives i Ballvé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Olot [crònica de concert]». La Vanguardia, 28-08-1932, pàg. 23.
- ↑ «[Reseña]». La Vanguardia, 12-12-2013, pàg. 15.
- ↑ «Candidatura d'Acció Catalana Republicana». La Publicitat, 31-03-1931, pàg. 4.
- ↑ «Necrològica de Mercè Mayet». La Vanguardia, 24-10-1961, pàg. 27.
Notes[modifica]
- ↑ Felip Vives i Ballvé (?, 1895 - Barcelona, 2 de març del 1965) va ser un músic barceloní, instrumentista de violí i de viola, professor de l'Orquestra Municipal de Barcelona [4] Estudià a l'"Academia Ainaud" amb excel·lents qualificacions en solfeig[5] i violí (a la classe d'Enric Ainaud [6] Amplià formació cursant l'assignatura de viola a l'"Acadèmia Granados [7] i actuà d'instrumentista d'aquest instrument a la formació inicial de l'Orquestra Pau Casals [8] Posteriorment tocà a l'orquestra de Blai Net quan aquesta acompanyava les projeccions del cinema Coliseum de Barcelona[9] Després de la guerra se li ressenya que tocà a l'"Orquestra Municipal de Barcelona" i que amb l'"Orquestra de Corda de Barcelona" feu al 1955 un concert al Teatre Metropol [10] En tant que compositor, se li atribueixen les sardanes "Dia d'amor" (1916) i La font dels Enamorats [11]
- ↑ Aquesta pertinença a l'"Acadèmia Ainaud" als anys trenta es veuria confirmada per la menció d'aquesta a l'esquela (1930) de l'esposa d'en Ricard Ballvé, Paquita Vall, on també s'hi esmenta Felip Vives [12]
- ↑ Hi hagué un altre "Trio de Barcelona" molt més modern (1981-1993), fundat pel pianista Albert G. Attenelle i els germans Gerard, violinista, i Lluís Claret, violoncel·lista[14]