Rowan Atkinson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Rowan Atkinson
Rowan Atkinson promocionant la seva pel·lícula Bean a Hürth, Alemanya (1997).
Rowan Atkinson promocionant la seva pel·lícula Bean a Hürth, Alemanya (1997).
Nom real: Rowan Sebastian Atkinson
Naixença: 6 de gener de 1955 (1955-01-06) (59 anys)
Consett, Durham, Anglaterra
Origen: Regne Unit Regne Unit
Cònjuge/s: Sunetra Sastry (1990–present)
Premis BAFTA
Millor actuació d'entreteniment
1981 - Not the Nine O'Clock News
1990 - Blackadder Goes Forth

Pàgina sobre Rowan Atkinson a IMDb

Rowan Sebastian Atkinson CBE (nascut el 6 de gener de 1955 a Consett, Durham, Anglaterra) és un humorista, actor, escriptor i guionista anglès molt conegut per la interpretació del paper protagonista a la comèdia televisiva britànica Mr. Bean,Blackadder entre altres. Ha estat inclòs a The Observer com un dels 50 actors més divertits de la comèdia britànica.

Els seus primers treballs com a actor van ser en Not the Nine O'Clock News (1979), que es va convertir en un gran èxit. Ha obtingut diversos premis, com el Emmy Award i British Academy Award per les categories de programes televisius d'entreteniment. Va actuar en diverses pel·lícules com Pleasure germans Majesty (1976), Read on Time (1982), Mai diguis mai més (1983), les diverses encarnacions de la sèrie de televisió The Black Adder (1983), Funny Business (1992) i Bean (1997). És conegut per la seva interpretació de l'excèntric personatge Mr Bean en la sèrie de televisió de 1989 i portada a la pantalla gran amb el títol Bean, el 1997. El 2003 va protagonitzar Johnny English i el 2005 Secrets de Família també considerades com a grans èxits.EL 2007 va estrenar la pel·lícula: les vacances de Mr Bean. El 2011 ha protagonitzat John English Returns.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Rowan Sebastian Atkinson, el més jove de quatre germans, va néixer a Consett, comtat de Durham, Anglaterra el 6 de gener de 1955. El seu pare era el propietari d'una granja de la zona, però ell es va criar en una zona residencial. Va anar a una escola privada anomenada Chadwell's, que era l'escola de la catedral de Durham, una de les escoles només per a nois. Va ser en aquesta escola on es diu que va començar la seva carrera, ja que els seus companys li demanaven que fes cares rares, i quan tenia uns 12 anys hi va participar en una actuació. Després va anar a la universitat de Newcastle on va estar 3 anys abans d'anar a la universitat d'Oxford. Allí va ser on li va tornar a ressorgir la idea de fer teatre. També va ser a Oxford on va conèixer en Richard Curtis, un aprenent de guionista, a través d'un anunci al diari de la universitat que deia: "Estem pensant a fer una revista teatral". Això succeïa l'estiu de 1976, Rowan Atkinson era molt tímid, però va fer una interpretació genial de dos scketchs i així va formar part de la revista teatral. En aquests primers espectacles feia interpretacions de: "El rei benigne", "el rei benigne amb un defecte", "el rei benigne amb dos defectes físics", "el rei boig". Un altre dels espectacles consistia a representar amb mímica un músic que interpretava una sonata de Beethoven al piano, un altre personatge era un mim tocant la guitarra a l'estil AC-DC, un altre fent de músic tocant la bateria.

John Lloyd, un productor de la BBC, va anar a veure els espectacles.

El 1977 va debutar professionalment al festival d'Edimburg.

Ràdio[modifica | modifica el codi]

Atkinson va protagonitzar una sèrie d'espectacles de comèdia per a la BBC Radio 3 el 1978 anomenat "Atkinson persones". Consistia en una sèrie d'entrevistes de ficció satírica amb els grans homes, que van ser interpretats pel mateix Atkinson. La sèrie va ser escrita per Atkinson i Richard Curtis, i produït per Griff Rhys Jones.

Televisió[modifica | modifica el codi]

Atkinson el 2009

Després de la universitat, va estar de gira amb Angus Atkinson Deayton com el seu home graciós en un acte que va ser enregistrat per a un programa de televisió. Després de l'èxit de la sèrie, va fer un programa pilot d'un sol episodi per ITV el 1979 anomenat Canned Laughter. Atkinson després va passar a ferNot the Nine O'Clock News, produït pel seu amic John Lloyd. Va actuar al programa al costat de Pamela Stephenson, Griff Rhys Jones i Mel Smith, i va ser un dels escriptors de l'esbós principal.

L'èxit de Not the Nine O'Clock News va portar al seu protagonista a fer la comèdia medieval L'escurçó negre, The Black Adder, que també va estar escrita amb Richard Curtis, el 1983. Després d'uns tres anys, en part a causa de problemes pressupostaris, es va escriure una continuació de la sèrie, en aquesta ocasió pels guionistes Curtis i Ben Elton, que es va emetre el 1986. L'argument de Blackadder II seguia les vicissituds d'un dels descendents del personatge original d'Atkinson, aquesta vegada en l'era isabelina. El mateix patró es va repetir en les dues seqüeles de la Tercera Blackadder (1987) (ambientada en l'època Regency), i Blackadder Goes Forth (1989) (situat a la Primera Guerra Mundial). La sèrie Blackadder va passar a convertir-se en una de les comèdies més reeixides de la BBC de tots els temps, generant programes especials de televisió com el de Nadal Blackadder's Carol que feia paròdia del famós "Conte de Nadal" de Dickens (1988) i Blackadder: Els anys de Cavalier (1988).

Mr Bean, va aparèixer per primera vegada el Cap d'Any de 1990 en un especial de mitja hora per a la Thames Television.Durant aquest temps, Atkinson va aparèixer al festival de comèdia Just for Laughs a Montreal el 1987 i 1989. Diverses seqüeles de Mr Bean van aparèixer a la televisió en la dècada de 1990, i eventualment va convertir-se en una gran pel·lícula el 1997. Titulada "Bean", que va ser dirigida per Mel Smith, el seu company deNot the Nine O'Clock News. Una segona pel·lícula va ser llançada el 2007, titulada "Les vacances de Mr Bean".

El 1995 i 1996, Atkinson retratat com a inspector Raymond Fowler a la popular "The Thin Blue Line", la sèrie, escrita per Ben Elton, té lloc en una estació de policia situada en el fictici Gasforth. Atkinson ha liderat campanyes per a productes de Hitachi elèctrica, Fujifilm, i donar sang. El més famós, es va presentar com un agent d'espionatge desafortunat i propens a errors en una llarga sèrie de Barclaycard, en què el personatge es va basar el seu paper protagonista en Johnny English.

Vida Personal[modifica | modifica el codi]

Rowan Atkinson al Mr. Bean's Holidaydurant l'estrena a Londres (2007)

Rowan Atkinson va estar sortint amb l'actriu Leslie Ash,[1] però finalment es va casar amb Sunetra Sastry, una maquilladora de la BBC a la qui coneixia des de finals de 1980.[2][3] La parella es van casar al Russian Tea Room de la ciutat de Nova York el 5 de febrer de 1990, amb Stephen Fry fent de padrí. Actualment són pares de dos fills i viuen a Oundle, Northamptonshire i de vegades resideixen a Ipsden, Oxfordshire o a Highbury, London.

En dues ocasions Rowan Atkinson s'ha manifestat políticament. El juny de 2005, juntament amb altres actors (Nicholas Hytner, Stephen Fry, Ian McEwan) i escriptors de renom es van adreçar al Parlament britànic en protesta per la llei sobre la discriminació racial i religiosa (Racial and Religious Hatred Bill), ja que pensaven que aquesta llei habilitaria els grups religiosos conferint-los poder per a fer censura sobre els artistes.[4] El 2009 es va tornar a manifestar políticament, aquesta vegada amb motiu d'una llei que pretenia censurar les expressions homofòbiques. Ell, però va defensar que la llibertat d'expressió és absolutament necessària en el treball d'un humorista i que això no ha de comptar com a insult sexista.[5]

Atkinson sempre ha tingut fascinació pels cotxes i ha estat col·laborador en publicacions britàniques especialitzades: Car, Octane, Evo, i la ja desapareguda "SuperClassics". El 1981 es va treure el permís de conducció per a camions, no només perquè li agradin aquests vehicles, sinó com a possible mitjà de vida si la seva carrera d'actor no li anava bé. Actualment amb una fortuna estimada en uns 100 milios de lliures es pot permetre expressar la seva passió conduint cotxes de competició com el Renault 5 GT Turbo que va conduir en la Renault Clio Cup. A més és propietari d'un McLaren F1 amb el que va tenir un accident l'octubre de 1999 a Cabus, prop de Garstang, Lancashire en el que es va veure implicat un altre cotxe, un Austin Metro. L'agost de 2011 es va tornar a accidentar quan va perdre el control del seu vehicle que es va estampar comtra un arbre i es va acabar incendiant.[6][7][8] La seva col·lecció de cotxes inclou un Honda NSX, unAudi A8,[9] i un Honda Civic Hybrid.[10] En una ocasió el polític del partit conservador Alan Clark se'l va trobar al costat d'un Aston Martin avariat i el va portar, sense haver-lo reconegut en un principi, fins a la cabina de telèfon més pròxima. "[11] Resulta xocant les declaracions que ha fet en diverses ocasions dient que no es compraria mai un Porsche, ja que no s'identifica amb el tipus de gent que acostuma a comprar aquesta marca."[12][13]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Data d'estrena Obra Paper Notes
1979 The Secret Policeman's Ball diversos papers actuant en solitari i juntament amb els Monty Python
1982 Fundamental Frolics ell mateix
1982 The Secret Policeman's Other Ball ell mateix i altres papers
1983 Dead on Time Bernard Fripp
Never Say Never Again Nigel Small-Fawcett a spy film on the James Bond Novel Thunderball
1989 The Appointments of Dennis Jennings Dr. Schooner Short Film
The Tall Guy Ron Anderson
1990 The Witches Mr. Stringer
1991 The Driven Man ell mateix TV
també guionista
1993 Hot Shots! Part Deux Dexter Hayman
1994 Four Weddings and a Funeral Pare Gerald
The Lion King la veu de Zazu
1997 Bean: The Ultimate Disaster Movie Mr. Bean també guionista i productor executiu
2000 Maybe Baby Mr. James
2001 Rat Race Enrico Pollini
2002 Scooby-Doo Emile Mondavarious
2003 Johnny English Johnny English
Love Actually Rufus Nominació al premi per la millor actuació conjunta – Phoenix Film Critics Society Award for Best Ensemble Acting
2005 Secrets de família (Keeping Mum) Reverend Walter Goodfellow
2007 Mr. Bean's Holiday Mr. Bean També guionista
2011 Johnny English Reborn[14] Johnny English també Productor executiu

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Adams, Guy. «Rowan Atkinson: Comic engima – Profiles, People – The Independent». The Independent [UK], 24 març 2007 [Consulta: 25 febrer 2011].
  2. Profile: Beany Wonder, 10 June 2007, The Hindu
  3. MY DELICIOUS MRS BEAN; Shy Rowan was struck dumb on chaotic first date., 7 August 1997, The Mirror
  4. Freeman, Simon. «Rowan Atkinson leads crusade against religious hatred Bill». The Times [UK], 20 juny 2005 [Consulta: 22 setembre 2009].
  5. Geen, Jessica. «Rowan Atkinson attacks gay hate law». Pinknews.co.uk. [Consulta: 21 juny 2011].
  6. Dunning, Craig. «Mr Bean and Blackadder star Rowan Atkinson in hospital after McLaren F1 supercar crash». dailytelegraph.com.au, 5 agost 2011 [Consulta: 5 agost 2011].
  7. Update: TV star Rowan Atkinson in hospital following Cambridgeshire crash EveningStar
  8. «Mr Bean crashes sports car». BBC News, 27 octubre 1999.
  9. «Nemonis.net». Nemonis.net. [Consulta: 21 juny 2011].
  10. Wormald, Andrew. «Stars & their Cars:Rowan Atkinson – Celebrity Fun | MSN Cars UK». Cars.uk.msn.com, 31 maig 2011. [Consulta: 21 juny 2011].
  11. Alan Clark Diaries (Phoenix, 1993) p. 80
  12. Wormald, Andrew. «Stars & their Cars:Rowan Atkinson». MSN, 6 octubre 2005, p. 1 [Consulta: 1 juliol 2007].
  13. «Museum.tv». Museum.tv. [Consulta: 21 juny 2011].
  14. Tatiana Siegel. «Universal signs up for more English». Variety, 8 abril 2010.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rowan Atkinson Modifica l'enllaç a Wikidata