Ròmul Mascaró i Franquesa
Ròmul Mascaró i Franquesa (Lleida, 1844 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1893) fou un advocat i polític català. Durant el sexenni revolucionari va militar en el republicanisme i el 1869 fou enviat a una colònia penal al nord d'Àfrica.[1] Quan el general Arsenio Martínez Campos va fer el pronunciamiento que va iniciar la restauració borbònica fou nomenat membre de la diputació provisional de febrer de 1874 - gener de 1875. Després formà part del Partit Liberal Fusionista i fou escollit diputat pel Districte Segon de Barcelona a les eleccions de 1882. Fou elegit president de gener de 1883 a novembre de 1884. Durant el seu mandat va impulsar la construcció de les Institucions Provincials d'Institució Pública, la nova Casa de Maternitat i una Escola d'Ensenyament Professional.[2]
Continuà com a membre de la Diputació de Barcelona elegit a les eleccions de 1884 i 1888 pel districte de Granollers. També era membre de l'Ateneu Barcelonès, del que en fou vicepresident el 1882-1883.[3]
Referències
- ↑ Catalonia's Advocates: Lawyers, Society, and Politics in Barcelona, 1759-1900 per Stephen Jacobson, p. 172
- ↑ Biografia al web de la Diputació
- ↑ Juntes de l'Ateneu Barcelonès
| Precedit per: Josep Vilaseca i Mogas |
President de la Diputació de Barcelona 1883–- 1884 |
Succeït per: Manuel Planas i Casals |