Sant Andreu de Gitarriu
Sant Andreu de Gitarriu | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||
Tipus | Església | ||||||||
Localitzat en l'àrea protegida | Alta Garrotxa | ||||||||
Construcció | S. XI | ||||||||
Característiques | |||||||||
Estil arquitectònic | Romànic | ||||||||
Altitud | 920[1] | ||||||||
Localització geogràfica | |||||||||
Entitat territorial administrativa | Sales de Llierca (Garrotxa) | ||||||||
Localització | Entreperes. Sales de Llierca (Garrotxa) | ||||||||
| |||||||||
IPA | |||||||||
Identificador | IPAC: 10542 | ||||||||
Activitat | |||||||||
Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Santa Cecília de Sadernes) | ||||||||
Religió | catolicisme | ||||||||
|
Sant Andreu de Gitarriu és una església romànica que es troba prop del coll de Faja al terme municipal dedel municipi de Sales de Llierca (Garrotxa). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Sant Andreu de Guitarriu és una construcció romànica del segle XI, malgrat les modificacions que ha sofert. Està constituïda per una sola nau, amb volta de canó; l'absis, semicircular i amb una finestra cega, s'orienta a llevant i es troba cobert d'heura en la seva part superior. La porta d'entrada, amb arc de mig punt, es dirigeix a migjorn, banda a la qual hi ha, encastats al mur, uns nínxols així com, a l'extrem est, la sagristia afegida al segle XVII o XVIII. Sobre la paret de ponent s'assenta l'espadanya de doble obertura, mancada de campanes.[2] Té un campanar d'espadanya de doble obertura, sense campanes.[1]
Història
Sant Andreu de Guitarriu és un exemplar típic del segle XI, tot i que parcialment modificat. Un document de l'any 1044 parla de la contrada, denominada "Iotericio", del temple, però, no en tenim cap notícia fins a l'any 1279, moment en què s'esmenta com a "ecclesia de Gecervio", i, més tard, com a "ecclesia de Cecarvio". Del segle XIV és la cita "Ecclesia parrochialis sancti Andree de Gitarivio". Sant Andreu perdrà la seva condició de parròquia i passarà a dependre de Santa Cecília de Sardenes.[2] Anteriorment la grafia més corrent era la de Guitarriu, apareixent en documents de 1228 i 1362 com a Guitarrico[3] El topònim té una arrel germànica. Segons una hipòtesi deriva de Witirici.[3] Segons una altra, de Guntirig.
L'església té uns Goigs dedicats a Sant Andreu que canten:
Sempre és bo, si fe i coratge
són, dels pobles, el motiu.
Ara és temps de romiatge,
Sant Andreu de Gitarriu.
...
Ara és temps, i ho és tothora,
temple amic de Sant Andreu.
En l'Apòstol s'atresora
la virtut que ens durà a Déu.
Cal seguir-lo. Bell guiatge
per al tímid i el gasiu[4].
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Andreu de Gitarriu |
- ↑ 1,0 1,1 Josep Mauri i Portolès. Cossetània Edicions. A peu per la Garrotxa. 20 itineraris. 2006a ed., p. 30 (Azimut-82). ISBN 84-9791-208-X.
- ↑ 2,0 2,1 «Sant Andreu de Gitarriu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Joan Coromines. «Noms de lloc catalans d'origen germànic». A: Institut d'Estudis Catalans. Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica dedicats a Pompeu Fabra. 1998a ed., p. 116. ISBN 84-7283-419-O.
- ↑ «Goigs a Sant Andreu de Gitarriu». [Consulta: 2016].