Sant Sebastià de Buseu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Sebastià de Buseu
Localització
Localització de Baix Pallars respecte del Pallars Sobirà.svg
Localització de Sant Sebastià de Buseu
Antic poble del terme de Baix Pallars,
antigament del terme de Baén

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Baix Pallars
Superfície km²
Altitud 1,590.3 msnm
Població (2010)
  • Densitat
0 hab.
Coordenades 42° 19′ 29.03″ N, 1° 8′ 5.470″ E / 42.3247306, 1.13485278(i) 42° 19′ 29.03″ N, 1° 8′ 5.470″ E / 42.3247306, 1.13485278
Codi postal 25592

Sant Sebastià de Buseu, sovint denominant simplement Sant Sebastià, és un poble despoblat i abandonat del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. Actualment (2011) està despoblat, amb la major part de cases en ruïnes.

Amb la promulgació de la constitució espanyola del 1812, l'anomenada Constitució de Cadis, Buseu organitzà el seu propi ajuntament, que incloïa Sant Sebastià de Buseu, com a continuïtat de l'antiga Universitat, reconeguda des de feia segles. En no assolir un mínim de 30 veïns (caps de família), el febrer del 1847 fou unit al de Baén. Pertanyia, com els altres pobles veïns, a l'abadia de Gerri.

Sant Sebastià de Buseu disposa d'església pròpia, amb caràcter de sufragània de la de Sant Serni de Buseu. Dedicada a sant Sebastià, és un exemplar de romànic rural força destacable. Depèn de Sant Feliu de Sort, però només nominalment, ja que el poble no té cap veí. Una mica allunyada al sud-sud-oest del poble hi ha l'antiga església romànica de Sant Joan de Solans.

Taula de continguts

[modifica] Etimologia

Aquest poble prengué el nom de la seva parròquia, juntament amb el nom de Buseu, atès que en depenia. És, doncs, un topònim ja romànic, d'origen medieval.

[modifica] Les cases del poble [1]

  • Casa Baro
  • Casa Casaler
  • Casa Catarí
  • Casa Cisco
  • Casa Evaristo
  • Casa Genaró
  • Casa Gesquiró
  • Casa Hortalet
  • Casa Malgrat
  • Casa Quiquet
  • La Rectoria
  • Casa Saniró

[modifica] Història

[modifica] Edat moderna

En el fogatge del 1553, Sant Sebastià de Buseu declara[2] 3 focs laics.

[modifica] Història contemporània

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[3] a Buseu, en el qual inclou Sant Sebastià de Buseu. S'hi pot llegir que el poble -Buseu- està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén. Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.

S'hi collia sègol, ordi i patates, i hi ha vaques i ovelles. Hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants).

[modifica] Comunicacions

Mena a Baén la Pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel Pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en quasi 8 quilòmetres. Des d'aquest poble cal emprendre cap al sud per una altra pista, que en uns 6 quilòmetres més duu fins a les restes del poble de Buseu. Continuant per la mateixa pista, s'arriba a Sant Sebastià de Buseu en uns 6 quilòmetres més.

[modifica] Referències

  1. Montaña 2004.
  2. Pere Antoni, Antoni Baró i la vídua de Joan Ramon. Iglésias 1981, p. 90.
  3. Madoz 1845.

[modifica] Bibliografia

  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines