Santiago Manuin Valera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSantiago Manuin Valera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1957 Modifica el valor a Wikidata
Condorcanqui (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 2020 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Chiclayo (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicAguarunes Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Deusto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets humans, líder amerindi, professor, ambientalista Modifica el valor a Wikidata

Santiago Manuin Valera (Condorcanqui, Amazones; 25 de juliol de 1956 - Chiclayo, Regió de Lambayeque; 1 de juliol de 2020)[1] va ser un dirigent indígena i activista pels drets humans de la selva del Perú pertanyent a l'ètnia awajún.[2] Va dedicar la seva vida a la protecció de la naturalesa amazònica i a la promoció del desenvolupament de les comunitats indígenes que habiten en ella.

Va ser president del Comitè de lluita pel Respecte als Pobles Indígenes de la província de Condorcanqui - Amazones i també del Consell Aguaruna Huambisa (CAH), la principal organització de l'Alt Marañón que comprèn el territori comprès pels rius Chiriaco, Cenepa, Marañón, Neva, Domingusa i Santiago. Va ser cap dels Apus de les cinc Conques de Santa María de Nieva i fundador del Centre Social Jesuïta SAIPE.[3]

Durant el seu comandament, els awajún van lluitar contra el Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA) en territori indígena, també van aconseguir erradicar tots els cultius de coca i rosella del territori per a evitar les terribles experiències que els ashaninca van tenir amb Sendero Luminoso (PCP-SL).[4][5]

Formació[modifica]

Va estudiar un mestratge de drets humans en la Universitat de Deusto en Espanya secundat per un fons del Govern Basc per a líders indígenes. També va realitzar un curs d'Alts Estudis en Drets Humans a l'Organització de les Nacions Unides a Ginebra.[6][7]

Atemptat a la Curva del Diablo - Bagua[modifica]

Durant la crisi motivada pel desenvolupament de la denominada llei de la selva al Perú — crisi política al Perú de 2009 — en el lloc denominat la Corba del Diable en Bagua. La Policia Nacional del Perú a través de les forces especials (DINOES), va intervenir violentament per a desallotjar als indígenes concentrats en aquest lloc. En l'enfrontament, mentre tractava de frenar la violència,[4] Santiago Manuin va rebre vuit trets de fusell AKM quedant greument ferit. Enfront de la força utilitzada per les forces de l'ordre i la persecució acusada per diversos dirigents indígenes l'Asociación Pro Derechos Humanos (APRODEH) va iniciar la campanya internacional Justícia per a Santiago Manuin.[8] Publicant una carta abierta[9] al president Alan García Pérez en la qual exigia l'inici de recerques per l'atemptat contra la vida de Santiago Manuin Valera i la sanció als responsables materials i intel·lectuals així com també una reparació econòmica, un peritatge mèdic independent i que l'Estat garantís la seva integritat i recuperació total, assumint els costos derivats de l'atenció mèdica pels danys ocasionats. Finalment la carta demandava el cessament de la fustigació judicial contra Santiago Manuin, així com cap a altres dirigents socials. Malgrat el seu delicat estat de salut el Jutge del Primer Jutjat Penal d'Utcubamba, Francisco Miranda Caramutti, va ordenar la cerca, ubicació, captura i conducció — Ofici núm. 0610-09-1 — de Santiago Manuin, acusant-ho de homicidi qualificat.[10]

L'Observatori per a la Protecció dels Defensors de Drets Humans, programa conjunt de l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) i de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), va sol·licitar la intervenció urgent davant aquesta situació al Perú.[11]

En 2014, arran de la falta d'intèrprets indígenes en la Cort Superior de Justícia d'Amazones, Manuin i Wrays Pérez —president del Govern Territorial Autònom de la Nació Wampís— van presentar una demanda. A juny de 2020 la demanda es troba pendent.[12]

Defunció[modifica]

El 29 de juny de 2020 va ser ingressat en el Hospital Luis Heysen Incháustegui en Chiclayo a la regió Lambayeque on va donar negatiu en les proves de COVID-19 i després d'empitjorar el seu estat de salut, va ser derivat a l'Hospital de Bagua (Amazones) on va donar positiu en les proves per coronavirus. Va ser de nou traslladat a l'Hospital Luis Heysen Incháustegui en Chiclayo, on va morir l'1 de juliol als seixanta-tres anys.[1][13]

Reconeixements[modifica]

En diferents mitjans de comunicació, al llarg de diversos anys, s'ha esmentat que Santiago Manuin va rebre el Premi Reina Sofia de 1994 — premi de poesia —, aquest any el premi va ser concedit a João Cabral de Melo Neto, poeta brasiler.[14][15]

Premis[modifica]

  • 2014, Premi Nacional de Drets Humans Ángel Escobar Jurado, per tota una vida de servei a favor dels pobles amazònics i la protecció de l'Amazònia.[13][16]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Líder awajún Santiago Manuín falleció hoy en hospital de Chiclayo a causa del coronavirus».[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Taj, Mitra «Santiago Manuin, Indigenous Leader in Peru, Dies at 63» (en anglès). , 08-07-2020 [Consulta: 10 juliol 2020].
  3. ↑ «Santiago Manuin y Claudia Cisneros ganadores del Premio de Derechos Humanos 2014 | Coordinadora Nacional de Derechos Humanos – Perú». [Consulta: 3 juliol 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 Video: Santiago Manuin y su lucha por la vida. - Agencia de Noticias SERVINDI
  5. ↑ Paola Ugaz. «¿Quién es Santiago Manuin Valera?» (en español). Terra Magazine, 06-06-2009. [Consulta: 12 agost 2009].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Paola Ugaz. «Yo no estuve de acuerdo con la violencia» (en español). Terra Magazine, 02-07-2009. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 12 agost 2009].
  7. ↑ «"Yo no estuve de acuerdo con la violencia": Manuin» (en anglès), 02-07-2009. [Consulta: 2 juliol 2020].
  8. ↑ Video: Justicia para Santiago Manuin - Asociación Pro Derechos Humanos
  9. ↑ Asociación Pro Derechos Humanos. «Carta abierta a Alan García» (en español, inglés, italiano), 16-07-2009. Arxivat de l'original el 24 de juliol de 2009. [Consulta: 12 agost 2009].
  10. ↑ Video: Primer juzgado penal de Utcubamba emite orden de detencion contra Santiago Manuin Valera - Enlace Nacional.
  11. ↑ El Observatorio de Derechos Humanos FIDH - OMCT. «Llamado Urgente», 21-07-2009. Arxivat de l'original el 30 de juliol de 2009. [Consulta: 12 agost 2009].
  12. ↑ «Demanda pendiente en Tribunal Constitucional por falta de intérpretes en juicios de indígenas procesados» (en castellà), 01-06-2020. [Consulta: 3 juliol 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 Sánchez, José. «Fallece líder awajún Santiago Manuin a causa de la COVID-19 en Chiclayo», 01-07-2020. [Consulta: 2 juliol 2020].
  14. ↑ «João Cabral de Melo Neto». [Consulta: 3 juliol 2020].
  15. ↑ «Fallece líder indígena en Perú en medio de reclamos por desatención sanitaria» (en castellà), 02-07-2020. [Consulta: 3 juliol 2020].
  16. ↑ «Falleció Santiago Manuin», 02-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-07-02. [Consulta: 2 juliol 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santiago_Manuin_Valera&oldid=31392325»