Sarroca (Baén)

Plantilla:Infotaula geografia políticaSarroca

Localització
Map
 42° 18′ 49″ N, 1° 08′ 30″ E / 42.313573°N,1.141732°E / 42.313573; 1.141732
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.431,13 m Modifica el valor a Wikidata

Sarroca és una antiga caseria, actualment masia aïllada, del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. El 2013 tenia 2 habitants.[1]

Està situada a llevant de Baén, al sud-sud-est de Sant Sebastià de Buseu i a migdia de la caseria de Castellnou de Peramea. Sarroca té capella pròpia, depenent de Sant Andreu de Baén.

Una mica allunyada a ponent del poble, a l'altra banda de la vall, hi ha l'antiga església romànica de Sant Joan de Solans.

Etimologia[modifica]

Com els altres Sarroca que hi ha a Catalunya, procedeix de l'expressió llatina ipsa rocca (la roca), fent referència al lloc on es trobava emplaçat l'antic poble. És, doncs, un topònim romànic d'origen medieval.

Història[modifica]

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un esment en el seu Diccionario geográfico... a Sarroca dins l'article corresponent a Baén, i l'anomena erròniament Sarroca de Barrabes. Només hi diu que Sarroca compta amb 1 veí (cap de casa) i 10 ànimes (habitants).[2]

Comunicacions[modifica]

Mena a Sarroca la pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en quasi 8 quilòmetres. Des d'aquest poble cal emprendre cap al sud per una altra pista, que en uns 6 quilòmetres més duu fins a les restes del poble de Buseu. Encara, des d'aquest poble cal seguir cap al sud-sud-est la pista que mena a Sarroca.

Referències[modifica]

  1. Dades demogràfiques a www.municat.gencat.cat.
  2. Madoz 1847.

Bibliografia[modifica]

  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. III, pàg. 301. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]