Satala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Satala fou una ciutat de la regió de Capadòcia, situada a mig camí entre Domana i Suïssa. Fou estació de la Legio Apollinaris. És la moderna Sukme (Sadak).

Quan Vespasià va annexionar Commagene el 72 aC la zona de l'Eufrates superior va esdevenir fronterera. La via romana que anava des de Trapezus a Alexandria de Cilícia, Selèucia de Piera i Antioquia havia de disposar de bases militars i les principals foren Satala (amb la Legio XVI Flavia Firma), Melitene (amb la Legio XII Fulminata), Samosata (Legio VI Ferrata) i Zeugma (Legio III Scythica). Fou visitada per Trajà durant la guerra contra els parts (115-117) i segurament la Legio XVI Flavia havia estat substituïda per la Legio XV Apollinaris. Adrià va utilitzar aquesta legió i la Fulminata en una campanya contra els alans. Va romandre com a punt militar estratègic per la protecció de l'Armènia Sofene i punt d connexió entre la mar Negra i l'Eufrates.

Satala fou destruïda pels sassànides a la meitat del segle III (252 o 256) i després reconstruïda i reocupada per la Legio XV Apollinaris i potser la Legio II Armeniaca. Vers el 298 Galeri va derrotar els perses en aquesta zona. Al segle següent apareix una comunitat cristiana a la ciutat i el bisbe Eueci (Euethius) apareix entre els signants del concili de Nicea (325). Un altre bisbe amb un nom germànic, Elfridi, és esmentat el 360.

Fou destruïda altres vegades en les lluites entre perses i romans. La darrera reconstrucció fou feta per Justinià I el 529. Fou conquerida pels sassànides el 607 o 608 i destruïda finalment. En queden restes de les muralles bizantines, que sembla que ren massa petites per contenir una legió.

Coord.: 40° 03′ 00″ N, 39° 36′ 00″ E / 40.050,39.600