Sempervivum pittonii
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Saxifragales |
| Família | Crassulaceae |
| Tribu | Semperviveae |
| Gènere | Sempervivum |
| Espècie | Sempervivum pittonii Schott, Nyman i Kotschy, 1854 |
Sempervivum pittonii és una espècie de planta amb flors de la família de les crassulàcies (Crassulaceae) del gènere Sempervivum.
Descripció[modifica]
Sempervivum pittonii és una petita suculenta que forma rosetes subgloboses de fulles verdes, densament peludes i atapeïdes amb puntes de color porpra fosc o marró vermellós. Les rosetes creixen fins a 5 cm de diàmetre, i produeixen estolons de fins a 3 cm de llarg i formen catifes denses. Les fulles són oblongues-espatulades a lanceolades-obovades, de fins a 2,5 cm de llarg i fins a 0,7 cm d'ample. Les flors tenen forma d'estrella, de 9 a 12 flors, de fins a 2,5 cm de diàmetre, amb pètals totalment grocs verdosos, filaments grocs pàl·lids i anteres grogues. Apareixen en grups sobre tiges erectes, frondoses i de fins a 20 cm d'alçada a l'estiu. La roseta mor després de la floració, però seus fillols asseguren que la planta continuï.[1]
El nombre de cromosomes és de .[2]
Distribució i hàbitat[modifica]
Sempervivum pittonii és natiu als Alps orientals. És una planta perenne suculenta i creix principalment al bioma temperat.[3]
Taxonomia[modifica]
Sempervivum pittonii va ser descrita per Heinrich Wilhelm Schott, Carl Frederik Nyman i Carl Georg Theodor Kotschy i publicat a Analecta Botanica 19, a l'any 1854.[4]
Sempervivum: nom compost per a dues paraules llatines Semper ("sempre") i vivus ("vivent").[5] Són Sempervivum a causa de ser plantes perennes que mantenen les fulles a l'hivern, i ser força resistents a condicions dificultoses de creixement.
pittonii: epítet en honor del botànic austríac i primer en trobar l'espècie Josef Claudius Pittoni (1797-1878).[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «"Sempervivum pittonii (Pittoni Houseleek)"» (en anglès). World of Succulents, 16-11-2022. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «"Acta Pruhoniciana"» (PDF) (en txec). Výzkumný ústav Silva Taroucy pro krajinu a okrasné zahradnictví, v. v. i., Průhonice, 2013, pàg. 114. ISSN: 1805–921X [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Sempervivum pittonii» (en anglès). Royal Botanic Garden Kew - Plants of the World Online. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Sempervivum pittonii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets | secundiflorus - sensibilis», 2019. [Consulta: 1r octubre 2023].
Enllaços externs[modifica]
- Fotos de Sempervivum pittonii