Simfonia núm. 1 (Sibelius)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Simfonia núm. 1 en mi menor, op. 39, de Jean Sibelius, va ser composta l'any 1898, quan el compositor tenia 33 anys. Va ser estrenada el 26 d'abril de 1899 per l'Orquestra Filharmònica d'Hèlsinki, dirigida pel mateix compositor, en una versió original que s'ha perdut. Després de l'estrena, Sibelius en va fer algunes revisions, resultant la versió definitiva que pot escoltar-se avui dia. La versió revisada va ser conclosa entre la primavera i l'estiu de 1900, i va ser estrenada per l'Orquestra Filharmònica d'Hèlsinki sota la batuta de Robert Kajanus l'1 de juliol de 1900.

A diferència de les seues darreres simfonies o del poema simfònic Finlandia, obres per les quals és més conegut Sibelius, la primera simfonia no utilitza tan intensivament la secció de metall. En aquesta obra, Sibelius mimetitza l'estil líric de Piotr Ilitx Txaikovski o Johannes Brahms. Tot i que el mateix Sibelius va negar posteriorment aquestes influències, el lirisme i l'ús limitat dels metalls evidencien l'emulació.

La simfonia es caracteritza per l'ús de solos d'instruments de corda i instruments de fusta; el primer moviment s'obre amb un llarg i de vegades confús solo de clarinet sobre un redoble de timbals. El tema del solo retorna al principi del quart moviment amb un fortissimo de les cordes, amb acompanyament del vent. Els subsegüents moviments inclouen solos de violí, viola i violoncel. A més, la simfonia es caracteritza per incloure seccions en tonalitats majors que contrasten amb la tonalitat menor general de l'obra.

La durada de l'execució oscil·la entre els 35 i 40 minuts. Molts directors s'estimen més alentir la velocitat suggerida per les indicacions de metrònom del mateix Sibelius, en particular en la secció ràpida (allegro energico) del primer moviment. A causa d'això, la major part de les versions té una durada d'entre 38 i 40 minuts (de fet, els editors de la partitura suggereixen la durada de 40 minuts [1]). Quan s'interpreta en un tempo més lent, l'obra es percep com grandiosa i romàntica, mentre que tempi més ràpids li donen un caràcter més jovenívol. En l'enregistrament degut a Osmo Vänskä, aparegut l'any 1997, el primer moviment s'executa segons les indicacions de metrònom de Sibelius i dura 9 minuts i 42 segons, front als 10½ - 11½ minuts d'altres enregistraments.

El primer enregistrament de l'obra va ser fet per Robert Kajanus amb l'Orquestra Simfònica de Londres per al segell discogràfic HMV al maig de 1930.

Moviments[modifica | modifica el codi]

S'estructura en els quatre moviments tradicionals:

  1. Andante, ma non troppo - Allegro energico
  2. Andante (ma non troppo lento)
  3. Scherzo: Allegro
  4. Finale: Andante - Allegro molto - Andante assai - Allegro molto come prima - Andante (ma non troppo)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]