Sinorhizobium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sinorhizobium
Sinorhizobium fredii tinció amb USDA257 sobre una placa agar.
Sinorhizobium fredii tinció amb USDA257 sobre una placa agar.
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Alphaproteobacteria
Ordre: Rhizobiales
Família: Rhizobiaceae
Gènere: ''Sinorhizobium/Ensifer''
Chen et al. 1988/Casida 1982
Species[14][15][16]

Sinorhizobium abri Ogasawara et all. 2003[1][2]
Ensifer adhaerens Casida 1982[3]
Sinorhizobium americanum corrig. Toledo et al. 2003[4]
Sinorhizobium arboris Nick et al. 1999[5]
Sinorhizobium chiapanecum Rincón-Rosales et al. 2009[6]
Sinorhizobium fredii Scholla and Elkan 1984 emend. De Lajudie et al. 1994[7]
Ensifer garamanticusMerabet et al. 2010[8]
Sinorhizobium indiaense Ogasawara et all. 2003[1][2]
Sinorhizobium kostiense Nick et al. 1999[5]
Sinorhizobium kummerowiae Wei et al. 2002[9]
Sinorhizobium medicae Rome et al. 1996[10]
Sinorhizobium meliloti (Dangeard 1926) De Lajudie et al. 1994[11]
Ensifer mexicanus Lloret et al. 2007[12]
Ensifer numidicus Merabet et al. 2010[8]
Sinorhizobium saheli De Lajudie et al. 1994[11]
Ensifer sojae Li et al. 2010[13]
Sinorhizobium terangae corrig. De Lajudie et al. 1994[11]

Espècie tipus
Sinorhizobium fredii/Ensifer adhaerens

Sinorhizobium/Ensifer és un gènere de bacteris que fan la fixació del nitrogen (rhizobia), tres dels quals (Sinorhizobium meliloti,[17][18] Sinorhizobium medicae[19] i Sinorhizobium fredii[20]) han estat seqüenciats.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Sinorhizobium és una ombinació del llatí medieval sino, -a (que significa "Xina"), el grec rhizo, -a (que significa "arrel"), i el neollatí bios (que significa "vida"). Per tal en conjunt significa "un bacteri que viu a les arrels a la Xina".[7][21]

Ensifer prové del terme del neollatí ensifer, que significa "que porta espasa".[3]

Nom acceptat[modifica | modifica el codi]

El mom Ensifer es va publicar l’any 1982 i el nom Sinorhizobium es vapublicar el 1988. Per les regles del Codi Bacteriològic (Revisió de 1990) del International Committee on Systematics of Prokaryotes (ICSP), el nom més antic (Ensifer) té prioritat.[22] Tanmateix tots dos noms continuen sent usats en la bibliografia científica, sent el de Sinorhizobium el més comú.


Filogènia[modifica | modifica el codi]

La taxonomia actual està basada en la List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (LPSN)[14][15] and National Center for Biotechnology Information (NCBI)[23] i la filogènia es basa en el The All-Species Living Tree Project[24]








Ensifer mexicanus Lloret et al. 2011



Sinorhizobium terangae De Lajudie et al. 1994




Sinorhizobium saheli De Lajudie et al. 1994




Sinorhizobium kostiensis Nick et al. 1999




Sinorhizobium kummerowiae Wei et al. 2002




Sinorhizobium fredii (Scholla and Elkan 1984) Chen et al. 1988[25]



Sinorhizobium americanum corrig. Toledo et al. 2004





Sinorhizobium arboris Nick et al. 1999



Ensifer garamanticus Merabet et al. 2010




Sinorhizobium meliloti (Dangeard 1926) De Lajudie et al. 1994



Ensifer numidicus Merabet et al. 2010





Ensifer adhaerens Casida 1982[25]



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ogasawara, M., Suzuki, T., Mutoh, I., Annapurna, K., Arora, N. K., Nishimura, Y., and Maheshwari, D. K.. «Sinorhizobium indiaense sp. nov. and Sinorhizobium abri sp. nov. isolated from tropical legumes, Sesbania rostrata and Abrus precatorius, respectively». Symbiosis, vol. 34, 1, 2003, pàg. 53–68.
  2. 2,0 2,1 Because no type strains have been submitted to international culture collections, these are not currently recognized as valid species.
  3. 3,0 3,1 L. E. Casida, Jr.. «Ensifer adhaerens gen. nov., sp. nov.: A Bacterial Predator of Bacteria in Soil». Int J Syst Bacteriol, vol. 32, 3, 1982, pàg. 339–345. DOI: 10.1099/00207713-32-3-339.
  4. Toledo, I., Lloret, L., and Martínez-Romero, E.. «Sinorhizobium americanus sp. nov., a new Sinorhizobium species nodulating native Acacia spp. in Mexico». Syst Appl Microbiol, vol. 26, 1, 2003, pàg. 54–64. DOI: 10.1078/072320203322337317. PMID: 12747410.
  5. 5,0 5,1 Nick, G., de Lajudie, P., Eardly, B. D., Suomalainen, S., Paulin, L., Zhang, X., Gillis, M., and Lindström, K. «Sinorhizobium arboris sp. nov. and Sinorhizobium kostiense sp. nov., isolated from leguminous trees in Sudan and Kenya». Int J Syst Bacteriol, vol. 49, Pt. 4, 1999, pàg. 1359–1368. DOI: 10.1099/00207713-49-4-1359. PMID: 10555313.
  6. Reiner Rincón-Rosales, Lourdes Lloret, Edith Ponce, and Esperanza Martínez-Romero. «Rhizobia with different symbiotic efficiencies nodulate Acaciella angustissima in Mexico, including Sinorhizobium chiapanecum sp. nov. which has common symbiotic genes with Sinorhizobium mexicanum». Syst Appl Microbiol, vol. 67, 1, 2009, pàg. 103–117. DOI: 10.1111/j.1574-6941.2008.00590.x. PMC: 2784085. PMID: 19120461.
  7. 7,0 7,1 Chen, W. X., Yan, G. H., and Li, J. L.. «Numerical taxonomic study of fast-growing soybean rhizobia and a proposal that Rhizobium fredii be assigned to Sinorhizobium gen. nov». Int J Syst Bacteriol, vol. 38, 4, 1988, pàg. 392–397. DOI: 10.1099/00207713-38-4-392.
  8. 8,0 8,1 C. Merabet, M. Martens, M. Mahdhi, F. Zakhia, A. Sy, C. Le Roux, O. Domergue, R. Coopman, A. Bekki, M. Mars, A. Willems and P. de Lajudie. «Multi Locus Sequence Analysis of root nodule isolates from Lotus arabicus (Senegal), Lotus creticus, Argyrolobium uniflorum and Medicago sativa (Tunisia) and description of Ensifer numidicus sp. nov. and Ensifer garamanticus sp. nov». Int J Syst Evol Microbiol, vol. (Epub ahead of print), Pt 3, 2009, pàg. 1–33. DOI: 10.1099/ijs.0.012088-0. PMID: 19656922.
  9. Wei, G. H., Wang, E. T., Tan, Z. Y., Zhu, M. E, and Chen, W. X.. «Rhizobium indigoferae sp. nov. and Sinorhizobium kummerowiae sp. nov., respectively isolated from Indigofera spp. and Kummerowia stipulacea». Int J Syst Evol Microbiol, vol. 52, Pt. 6, 2002, pàg. 2231–2239. DOI: 10.1099/ijs.0.02030-0. PMID: 12508892.
  10. Rome, S., Fernandez, M. P., Brunel, B., Normand, P., Cleyet-Marel, J. C.. «Sinorhizobium medicae sp. nov., isolated from annual Medicago spp». Int J Syst Bacteriol, vol. 46, 4, 1996, pàg. 972–980. DOI: 10.1099/00207713-46-4-972. PMID: 8863426.
  11. 11,0 11,1 11,2 Philippe de Lajudie, Anne Willems, Bruno Pot, Dirk Dewettinck, Gloria Maestrojuan, Marc Neyra, Matthew David Collins, Bernard Dreyfus, Karel Kersters, and Monique Gillis. «Polyphasic Taxonomy of Rhizobia: Emendation of the Genus Sinorhizobium and Description of Sinorhizobium meliloti comb. nov., Sinorhizobium saheli sp. nov., and Sinorhizobium teranga sp. nov». Int J Syst Bacteriol, vol. 44, 4, 1994, pàg. 715–733. DOI: 10.1099/00207713-44-4-715.
  12. Lloret, L., Ormeño-Orrillo, E., Rincón, R., Martínez-Romero, J., Rogel-Hernández, M. A., and Martínez-Romero, E.. «Ensifer mexicanus sp. nov. a new species nodulating Acacia angustissima (Mill.) Kuntze in Mexico». FEMS Microbiology Ecology, vol. 30, 4, 2007, pàg. 280–290. DOI: 10.1016/j.syapm.2006.12.002. PMID: 17293074.
  13. Li, Q. Q, Tao Wang, E. T., Chang, Y. L., Zhang, Y. Z., Zhang, Y. M., Sui, X. H., Chen, W. F., and Chen, W. X.. «Ensifer (Sinorhizobium) sojae sp. nov., isolated from root nodules of Glycine max grown in saline-alkaline soils in Hebei province of China». Int J Syst Evol Microbiol, vol. 49, 8, 2010, pàg. 1359–1368. DOI: 10.1099/ijs.0.025049-0. PMID: 20851917.
  14. 14,0 14,1 J.P. Euzéby. «Sinorhizobium». List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (LPSN) [1]. [Consulta: 2012-05-02].
  15. 15,0 15,1 J.P. Euzéby. «Ensifer». List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (LPSN) [2]. [Consulta: 2012-05-02].
  16. Garrity, George M.; Brenner, Don J.; Krieg, Noel R.; Staley, James T. (eds.). Bergey's Manual of Systematic Bacteriology, Volume Two: The Proteobacteria, Part C: The Alpha-, Beta-, Delta-, and Epsilonproteobacteria. New York, New York: Springer, 2005, p. 354–361. ISBN 978-0-387-24145-6. 
  17. Galibert, F. et al.. «The composite genome of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti». Science, vol. 293, 5530, 2001, pàg. 668–672. DOI: 10.1126/science.1060966. PMID: 11474104.
  18. NCBI Genome Page for Sinorhizobium meliloti
  19. NCBI Genome Page for Sinorhizobium medicae
  20. Rhizobium sp. strain NGR234 possesses a remarkable number of secretion systems.
  21. List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature—Genus Sinorhizobium
  22. Young, J. M.. «The genus name Ensifer Casida 1982 takes priority over Sinorhizobium Chen et al. 1988, and Sinorhizobium morelense Wang et al. 2002 is a later synonym of Ensifer adhaerens Casida 1982. Is the combination Sinorhizobium adhaerens (Casida 1982) Willems et al. 2003 legitimate? Request for an Opinion». Int J Syst Bacteriol, vol. 53, 6, 2003, pàg. 2107–2110. DOI: 10.1099/ijs.0.02665-0.
  23. Sayers et al.. «Sinorhizobium/Ensifer group». National Center for Biotechnology Information (NCBI) taxonomy database [3]. [Consulta: 2012-05-02].
  24. All-Species Living Tree Project.«16S rRNA-based LTP release 106 (full tree)». Silva Comprehensive Ribosomal RNA Database [4]. [Consulta: 2012-05-02].
  25. 25,0 25,1 Aquestes són les espècies tipus del gènere depenent del nom del gènere preferit.