Sombor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sombor
Сомбор
Escut deSombor
([[Escut deSombor En detall]])
Localització
Ubicació de Sombor dins de Sèrbia
Zeleni grad
("Ciutat verda")
Vista panoràmica de Sombor
Alcalde Dušan Jović
Superfície 90,6 km²
Població (2005)
  • Densitat
52.000 hab.
573,95 hab/km²
Coordenades 45° 47′ N, 19° 07′ E / 45.78,19.12Coord.: 45° 47′ N, 19° 07′ E / 45.78,19.12
Fundació Segle XII
Estatus de ciutat 1749
Web
Església ortodoxa sèrbia

Sombor (Сомбор) és una ciutat i municipi localitzat a Sèrbia a 45° 47′ N, 19° 07′ E / 45.78,19.12. La ciutat té una població de 51,471 (cens 2002), mentre que la població del municipi arriba als 97,263 habitants. És el centre administratiu del Districte de Bačka Occidental de Sèrbia.

Nom i etimologia[modifica | modifica el codi]

En serbi, la ciutat és coneguda com a "Sombor" (Сомбор), en hongarès com a "Zombor", en croata (i šokac) com a "Sombor", en bunjevac com a "Sombor", en rutè com a "Zombor" (Зомбор), i en alemany com a "Zombor". El nom antic hongarès de la ciutat era Czoborszentmihály. El nom té el seu origen en la família Czobor, els amos de la ciutat durant el segle XIV. El nom serbi de la ciutat (Sombor) també va venir del nom familiar dels Czobor, i esmentat per primera vegada al 1543, encara que ja hagi estat esmentat en documents històrics sota diversos noms, com a Samobor, Samobor, Sambor, Sambir, Sonbor, Sanbur, Zibor, i Zombar. El nom no oficial de la ciutat en serbi és Ravangrad (Раванград-Ciutat plana).

Història[modifica | modifica el codi]

El primer registre històric sobre la ciutat prové de l'any 1340. La ciutat va pertànyer al Regne d'Hongria fins als segle XVI, quan va formar part de l’Imperi otomà. Durant el regnat otomà la població hongaresa va fugir i la ciutat era majorment poblada pels serbis.

Al 1665, un viatger molt conegut, Evlia Celebi, va visitar Sombor i va escriure: "Tota la gent (a la ciutat) no són hongaresos, sinó valaquià-cristians (serbis). Aquest lloc té alguna cosa en especial: no pertany a Hongria, però són part de Bačka i Valàquia. La majoria dels habitants són comerciants, i tots duen roba d'habitants de la frontera; són gent gentil i valenta."

Des del 1687, la ciutat va estar sota el govern habsburg, i va ser inclosa a la Frontera militar habsburga. Al 1717, la primera escola elemental ortodoxa va ser inaugurada. Cinc anys després una escola elemental romà-catòlica també va ser inaugurada. Al 1745 Sombor va ser exclòs de la Frontera militar i inclòs al comtat Bács-Bodrog. Al 1749 va obtenir l'estatut de la "lliure ciutat real". Al 1786, la ciutat va ser la seu d'aquest comtat. Segons el cens de 1786, la població de la ciutat era 11,420 habitants, la majoria serbis.

Segons el cens de 1843, la ciutat tenia 21,086 habitants, dels quals 11,897 eren cristians ortodoxos, 9,082 catòlics, 56 jueus, i 51 protestants. La llengua principal parlada a la ciutat era el serbi i segona l'alemany. Al 1848/1849, Sombor era part del Ducat serbi, una regió autònoma sèrbia dintre de l’Imperi austríac, mentre que entre 1849 i 1860, era part del Ducat de Sèrbia i Tamiš Banat, una terra separada de la corona austríaca. Després de l‘abolició d'aquesta terra, Sombor es va convertir en la seu del nou Districte de Bačka-Bodrog.

Segons el cens de 1910, la població de Sombor era 30,593 habitants dels quals 11,881 parlava el serbi, 10,078 parlava hongarès, 6,289 parlava l'idioma bunjevac, 2,181 parlava l'alemany, etc.

Des de 1918, Sombor era part de Regne de Iugoslàvia (després conegut com a Iugoslàvia). Entre 1918 i 1922 era part del Districte de Bačka, entre 1922 i 1929 part de la regió de Bačka, i entre 1929 i 1941 part de Banovina del Danubi.

Al 1941, la ciutat va ser ocupada per les Potències de l'Eix i annexada per part d'Hongria. L'ocupació de les Potències va acabar en 1944, i Sombor va formar part de la nova República Federal Socialista de Iugoslàvia. Des del 1945, és part de la província autònoma de Voivodina. Avui, Sombor és la capital del Districte de Bačka Occidental.

Població històrica de la ciutat[modifica | modifica el codi]

  • 1961: 37,760
  • 1971: 44,100
  • 1981: 48,454
  • 1991: 48,993
  • 2002: 51,471

Ciutat i pobles[modifica | modifica el codi]

El municipi de Sombor inclou la ciutat de Sombor i els pobles següents:

Altres assentaments suburbans[modifica | modifica el codi]

Demografia (cens 2002)[modifica | modifica el codi]

Monestir carmelità i l'església al centre de la ciutat.

Grups ètnics al municipi de Sombor[modifica | modifica el codi]

La població del municipi de Sombor consisteix en:

Assentaments segons la majoria ètnica[modifica | modifica el codi]

Assentaments amb la majoria sèrbia són: Sombor, Aleksa Šantić, Gakovo, Kljajićevo, Kolut, Rastina, Riđica, Stanišić, Stapar, i Čonoplja. Assentaments amb la majoria croata/šokac són: Bački Breg i Bački Monoštor. Assentaments amb la majoria hongaresa són: Bezdan, Doroslovo, i Telečka.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Sombor és famós pels seus arbres, vida cultural i un centre històric preciós dels segles XVIII i XIX. Les institucions culturals més importants són el Teatre Nacional, el Museu Regional, la Galeria d'Art Moderna, la Galeria d'Art de Milan Konjović, la Facultat d'Ensenyament, la Casa sèrbia de Lectura i el Batxhillerat.

La història rica de Sombor inclou la institució més antiga d'ensenyament en la llengua sèrbia. També és la ciutat de moltes organitzacions de les minories, com el Teatre de Butxaca Hongarès Berta Ferenc, l'Associació Croata Vladimir Nazor, el Municipi jueu i altres organitzacions petites com clubs alemany i gitano.

Hi ha dos monestiris importants a la ciutat:

Mèdia local[modifica | modifica el codi]

Periòdics[modifica | modifica el codi]

Canals de TV[modifica | modifica el codi]

Estacions de ràdio[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades:

Cooperació regional:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sombor