Sovata

Sovata
	Sovata (ro); Szováta (hu)
Localització
	46° 35′ 46″ N, 25° 04′ 28″ E / 46.5961°N,25.0744°E
Estat	Romania
Județ	Província de Mureș
Capital	Sovata (en)
Conté la subdivisió	Căpeți (en) ; Ilieși (en) ; Sovata (en) ; Săcădat (en)
Població humana
Població	9.703 (2021)
Geografia
Part de	Província de Mureș
Organització política
• Mayor of Sovata (en)	László Zsolt Fülöp (2016–)
Identificador descriptiu
Codi postal	545500
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Mezőberény ; Csopak (en) ; Kőröshegy (en) ; Brzesko ; Sümeg (en) ; XIII districte de Budapest ; Százhalombatta (en) ; Tata ; Szikszó (en)
Lloc web	primariasovata.ro…

Sovata (pronunciació en romanès: [soˈvata] ; en hongarès: Szováta; pronunciació hongaresa: [ˈsovaːtɒ]) és una ciutat del comtat de Mureș, Transsilvània (Romania).

Història[modifica]

Sovata forma part de la regió de Székely Land a la província històrica de Transsilvània. Les primeres dades sobre Sovata són del 1578. El 1583 ja era un poble.

Durant 42 anys, des del 1876 fins al 1918, el poble va pertànyer al comtat de Maros-Torda de l'Imperi Austrohongarès.

A causa dels seus llacs salats i aigua tèbia, es va convertir en un centre de salut cada vegada més popular a finals del segle xix i del segle xx. Va guanyar la condició de ciutat el 1952.

Demografia[modifica]

Segons el cens del 2011, la ciutat tenia una població de 10.385 habitants, dels quals el 87,7% eren hongaresos, el 8,2% romanesos i l'1,9% gitanos.^[1]

Geografia[modifica]

Sovata es troba entre el riu Corund i la vall del Târnava Mică. Es pot arribar des de Târgu-Mureş, Miercurea-Ciuc i Odorheiu Secuiesc per la carretera principal 13A i des de Reghin per una carretera de connexió. Coordenades: 46 ° 35'37.59 "N / 25 ° 4'31.96" E

La ciutat administra tres pobles:

Căpeți / Kopac
Ilieși / Illyésmező
Săcădat / Szakadát
El 2004, el poble de Sărăteni es va trencar per formar una comuna independent.

Spa[modifica]

Els esdeveniments geològics de 1875 van donar lloc al llac de l'Ós, únic a Europa, amb aigua heliotermal i salada, amb presumptes efectes terapèutics per a símptomes ginecològics crònics, dolors reumàtics greus, sistema nerviós perifèric i malalties motores postaccidentals.^{[cal citació]}

Hi ha quatre llacs salats més: el llac Nut, el llac Negre, el llac Roig i el llac Verd. Durant el període d'entreguerres, Sovata es va convertir en un dels balnearis més de moda del país, visitat diverses vegades fins i tot per la família real romanesa.^{[cal citació]}

Referències[modifica]

↑ 2011 census data Arxivat 2013-11-26 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

Complex turístic Sovata
Sovata Arxivat 2021-02-27 a Wayback Machine. (en hongarès)
Mapa d'allotjament i guia de Sovata

[1] 2011 census data Arxivat 2013-11-26 a Wayback Machine.

[1]