Sprattus novaehollandiae

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sprattus novaehollandiae

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Ordre: Clupeiformes
Subordre: Clupeoidei
Família: Clupeidae
Subfamília: Clupeinae
Gènere: Sprattus
(Girgensohn, 1846)[1][2]
Espècie: S. novaehollandiae
Nom binomial
Sprattus novaehollandiae
(Valenciennes, 1847)[3]
Sinònims
  • Clupea bassensis (McCulloch, 1911)
  • Meletta novaehollandiae (Valenciennes, 1847)
  • Sprattus bassensis (McCulloch, 1911)[4]

Sprattus novaehollandiae és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 14 cm de llargària màxima.
  • 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.[6][7]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, pelàgic-nerític i de clima subtropical (38°S-45°S, 139°E-149°E) que viu entre 0-50 m de fondària.[6][8]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba al Pacífic sud-occidental: Austràlia i Nova Zelanda.[6][9][10]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Girgensohn O. G. L., 1846. Anatomie und physiologie des Fisch-nervensystems. Mem. Acad. Imp. Sci. St. Petersb. v. 5. 275-589.
  2. uBio (anglès)
  3. Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1847. Histoire naturelle des poissons. Tome vingtième. Livre vingt et unième. De la famille des Clupéoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 20: i-xviii + 1 p. + 1-472, Pls. 591-606.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9.
  8. Whitehead, P.J.P., 1985.
  9. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  10. Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]