Susanna Barranco Iglesias

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSusanna Barranco Iglesias
Biografia
Naixement1975 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, directora de fotografia, productora de teatre, directora de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

Lloc websusannabarranco.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3077929 TMDB.org: 1369119
Facebook: susanna.barranco15 Twitter (X): SusannaBarranco Instagram: susannabarranco Youtube: UCzShUj2yO_hfRoOo677_T_g Vimeo: susannabarranco Modifica el valor a Wikidata

Susanna Barranco Iglesias (Barcelona, 1975) és una actriu, directora, productora, escriptora i gestora cultural catalana.[1]

Després de graduar-se en Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i de formar-se al Col·legi del Teatre de Barcelona, Susanna Barranco va crear, l'any 1999, la companyia de teatre Cia. Susanna Barranco. Des d'aquell mateix any dirigeix Mousiké,[2] una entitat que treballa amb diverses problemàtiques socials a partir de l'art [3] i des d'una perspectiva de gènere. L'any 2008 va crear La Barranco Films, una productora audiovisual independent dedicada a la creació i producció de documentals de temàtica social.[4]

Arts escèniques[modifica]

Alguns dels seus projectes artístics són: Mossegades (2005), L'amor no fa mal (2008), Massa tard per ser pessimista (2013) o Amb el cor a la boca (2014). En els espectacles Accions de resistència (2018) i Red Room (2019, codirigit amb Sol Picó),[5] el teatre i l'audiovisual s'unifiquen.

El seu espectacle Accions de resistència va guanyar el premi BBVA de teatre 2020 «pel risc i el compromís d'una proposta que explora diverses formes i llenguatges».[6] L'any 2021 va produir i protagonitzar Forasters vindran..., de Marta Galán, una obra de teatre documental sobre la immigració a Catalunya a mitjans del segle xx.[7]

Cinema[modifica]

Els seus primers documentals van ser Ferides (2009) i Buits (2011), sobre violència de gènere.[8] Un altre documental seu, El silenci del Jonc, de 2013, explora la vida de persones amb diversitat funcional i va comptar amb la participació d'artistes i professionals de diversos àmbits com ara el pallasso Jango Edwards, el filòsof i escriptor Rafael Argullol o la ballarina Sol Picó.[9]

El 2015 va dirigir Caure del niu, un documental sobre els efectes de la immigració en la mainada i els efectes que pot tenir en la seva salut mental[10] L'any següent va presentar Teresa Rebull, ànima desterrada, documental que tracta la part crua de l'exili republicà vist des de la figura de la cantautora catalana Teresa Rebull.[11] Susanna Barranco reflexiona sobre la posició de la dona a la prostitució amb Nues,[12] documental de 2017 que va rebre una menció especial del VI premi Josep Maria Planas, convocat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.[13] Amb el documental Amb el cor al genoll (2018), coproduït per TV3 i À Punt Media, sobre la ballarina Sol Picó, Barranco reivindica el paper de les dones en el món de la cultura.[14] Aquest documental va projectar-se en diversos festivals internacionals, entre els quals el Festival Dance on Camera de Nova York.[15]

La seva pel·lícula Breathe, un documental estrenat el 2021 sobre les internes del centre penitenciari Brians1,[16] va tenir cinc candidatures als premis Goya 2022: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió original, millor direcció de producció i millor muntatge.[17]

El juny de 2022 es va presentar el seu documental Palmira Jaquetti. Un cant a la vida, sobre la folklorista, pedagoga i Palmira Jaquetti i la seva tasca a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.[18]

Susanna Barranco és membre de l'Acadèmia del Cinema Català[19] i de Dones Visuals.[1]

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Susanna Barranco Dones Visuals». [Consulta: 7 febrer 2021].
  2. Prieto Nadal, Ana. «Accions de resistència». Nüvol, 26-03-2019. [Consulta: 3 setembre 2022].
  3. Gallart, Dani. «Susana Barranco: “El jovent és la base de la societat i un motor de transformació social”». Xarxanet, 23-06-2020. [Consulta: 7 febrer 2021].
  4. «Cia. Susana Barranco». Catalan Films: empresas.
  5. Cotrina, Berta. «Les connotacions del color vermell: Red Room». Recomana, 06-12-2019. [Consulta: 3 setembre 2022].
  6. «La obra 'Accions de resistència' gana el Premio BBVA de Teatro 2020» (en castellà). La Vanguardia, 13-10-2020. [Consulta: 2 setembre 2022].
  7. Fondevila, Santi. «'Forasters vindran...': però si tots som forasters». ARA, 11-04-2021. [Consulta: 2 setembre 2022].
  8. García García, Sonia. «Susana Barranco: «En las agresiones machistas, si callas te conviertes en cómplice»» (en castellà). El Periódico, 24-06-2009. [Consulta: 3 setembre 2022].
  9. CCMA. «"El silenci del Jonc", a "El documental"», 28-01-2015. [Consulta: 26 setembre 2019].
  10. «Un documental explica cómo la emigración afecta la salud mental de los niños» (en castellà). La Vanguardia, 12-05-2015. [Consulta: 12 novembre 2019].
  11. «L'Imperial acull l'estrena de «Teresa Rebull. Ànima desterrada» | NacióSabadell». NacióSabadell, 02-12-2016. [Consulta: 2 setembre 2022].
  12. Sust, Toni. «Ser puta en Barcelona» (en castellà). El Periódico, 12-12-2017. [Consulta: 26 setembre 2019].
  13. «Els periodistes Xavi Tedó i Laia Vicens guanyen el VI Premi Planes per "Operació urnes"». Col·legi de Periodistes de Catalunya, 05-06-2018. [Consulta: 3 setembre 2022].
  14. «El documental "Amb el cor al genoll", amb participació de TV3, arriba al Festival Dance on Camera de Nova York». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 10-07-2019. [Consulta: 26 setembre 2019].
  15. Rosenstock, Bonnie. «Two films from Spain featured at Lincoln Center Dace Film Festival: (1) "From Knee to Heart"» (en anglès). Guidepost, 29-07-2019. [Consulta: 2 setembre 2022].
  16. «El documental "Breathe" sobre internas de Brians 1 llega a la gran pantalla» (en castellà). La Vanguardia, 01-12-2021. [Consulta: 3 setembre 2022].
  17. «Breathe - 5 candidaturas» (en castellà). Premios Goya. [Consulta: 2 setembre 2022].
  18. «Documental Palmira Jaquetti. Un cant a la vida». Generalitat de Catalunya - Any Cançoner Popular de Catalunya, 18-06-2022. [Consulta: 2 setembre 2022].
  19. «L’Acadèmia del Cinema Català convoca Eleccions per escollir Junta Directiva». Acadèmia del Cinema Català, 29-03-2017. [Consulta: 2 setembre 2022].