Tecodont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els tecodonts o tecodentes (Thecodontia, gr. "amb dents en conques") és un antic ordre, avui en desús, d'arcosaures primerencs que van aparèixer en el període Permià Superior i van florir en el Triàsic.

En aquest grup s'incloïa als ancestres dels dinosaures i els seus descendents, les aus, als ancestres dels pterosaures i dels cocodrils), així com altres formes que no van tenir descendència.

El nom Thecodontia va ser proposat per Richard Owen l'any 1859.

Definició[modifica | modifica el codi]

Thecodontia es defineix per certes característiques primitives compartides, tals com la finestra suborbital (una obertura en cada costat del crani entre les òrbites oculars i les finestres del nas) i dents en alvèols. Thecodontia significa en grec "dent en conca" referint-se al fet que les dents dels tecodonts estaven inserits en alvèols de les mandíbules; una característica arcosauriana que va ser heretada després pels dinosaures. Constitueixen un grau evolutiu d'animals, un "tàxon calaix de sastre" en la qual s'incloïa qualsevol arcosaure que no fos un cocodril, un pterosaure, o un dinosaure, és a dir qualsevol arcosaure basal. Atès que el sistema cladístic de classificació reconeix solament tàxons monofilètiques, i perquè Thecodontia és un grup parafilètic, és a dir inclou entre els seus descendents animals que no siguin tecodonts, el terme no és utilitzat per la majoria dels paleontòlegs actuals, encara que pot trobar-se llibres més antics i fins i tot en alguns bastant recents.