Temperatura de color

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La temperatura de color d'una font de llum es defineix comparant el seu color dins l'espectre lluminós amb el de la llum que emetria un cos negre escalfat a una temperatura determinada. Per aquest motiu aquesta temperatura de color generalment s'expressa en kelvins, tot i no reflectir expressament una mesura de temperatura.

Representació aproximada de la temperatura segons certs colors

Generalment no és perceptible a simple vista, sinó mitjançant la comparació directa entre dues llums com podria ser l'observació d'un full de paper blanc sota una llum de tungstè (làmpada incandescent) i una altra sota la d'un tub fluorescent (llum de dia) simultàniament.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Alguns exemples aproximats de temperatura de color:

  • 1700 K: Llum d'un llumí
  • 1850 K: Llum d'una espelma
  • 2800 K: Llum incandescent o de tungstè (il·luminació domèstica convencional)
  • 3200 K: tungstè (il·luminació professional)
  • 5500 K: Llum de dia, flaix electrònic (aproximat)
  • 5770 K: Temperatura de color de la llum del sol pura
  • 6420 K: Llum de Xenó
  • 9300 K: Pantalla de televisió convencional (CRT)
  • 28000-30000 K: Llampec [1]

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

La temperatura de color es fa servir en moltes branques de la indústria i la tècnica, concretament a fotografia, cinema, teatre i vídeo on el seu efecte produeix colors dominants que poden afectar la qualitat de la imatge. Igualment és utilitzada en astronomia i, concretament, analitzant l'espectre d'una estrella, es pot relacionar la seva classificació i, a més per determinar el desplaçament respecte a la Terra; així, si l'estrella es veu en to vermellós, es tractaria, bé d'una estrella freda, bé d'una estrella que s'allunya de nosaltres o que s'acosta si es tracta de tons blavosos (veure Desplaçament al vermell).

Video, i càmeres digitals[modifica | modifica el codi]

La majoria de les càmeres digitals poden ajustar la temperatura de color en fer un zoom sobre un objecte de color blanc i activant la funció "white balance" (balanç de blancs), indicant-li a la càmera que aquest objecte és blanc, aleshores la càmera pren el veritable blanc com a blanc i ajusta tots els altres colors a partir d'aquest. El "balanç de blancs" cal especialment en locals interiors sota llum fluorescent i quan es mou la càmera d'una situació específica de llum cap a una altra. Moltes càmeres tenen una funció de balanç automàtic de blancs que procura determinar el color de la llum i corregir d'acord amb el càlcul. Si bé aquest procés solia ser poc fiable, ha millorat substancialment amb les càmeres digitals actuals, que permeten generar el correcte balanç de blancs en diferents situacions d'il·luminació. El balanç de blancs pot ser corregit a post-producció d'una manera similar a com es fa amb les càmeres, però en alguns casos pot perdre la qualitat de la imatge. un altre camp on es fa servir la temperatura del color és en el Aquàrides, tant marí com d'aigua dolça. En els marins és important per al creixement de corals i en aigua dolça per a les plantes, això només per esmentar dos casos. i també es fa servir amb finalitats netament estètiques.

Fotografia[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula de vegades tendeix a exagerar el color de la llum, perquè no s'adapta a la il·luminació del color com ho fa l'ull humà. Un objecte que apareix davant els ulls com a blanc pot tendir a tenir una aparença blava o taronja en una fotografia. El balanç de color pot necessitar ser corregit en fer la foto o en imprimir-la per aconseguir un blanc neutre

Llum blanca[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: espectre visible
La llum blanca refractada en un prisma revela els seus components de color

Fins que es va acceptar el treball de Newton, la majoria de científics creien que el blanc era el color fonamental de la llum, i que els altres colors es formaven només mitjançant l'addició d'alguna cosa a la llum blanca. Newton va demostrar que això no era cert en fer passar la llum blanca a través d'un prisma, i després els raigs resultants a través d'un altre prisma. Com que un cop mesclats els diferents colors pel segon prisma, el feix va tornar a ser blanc, Newton va arribar a la conclusió que el primer prisma merament separava els colors presents en la llum (i el segon els combinava). La llum blanca era doncs l'efecte de la combinació dels colors visibles de la llum en la proporció adequada (la mateixa que hi ha a la llum solar).

Una manera molt coneguda per generar llum blanca és el procés anomenat incandescència , o radiació del cos negre on els cossos d'àtoms amb una certa temperatura emeten un cert tipus de radiació. Per exemple, el color d'un cos negre a una temperatura de 2.848 kelvins està molt a prop de la llum generada per una bombeta incandescent, atès que la temperatura de color correlacionada d'una bombeta és també de 2848 K. De fet la llum del dia pot variar en una àmplia gamma des d'un to càlid (2.900 K) fins a un to blavós (5.600 K).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temperatura de color Modifica l'enllaç a Wikidata