Territori sicòric
El territori sicòric és una de les zones fisiogràfiques dels Països Catalans, concretament correspon a l'extrem oest de Catalunya, entre Tàrrega i Fraga, incloent Lleida.[1] A baixa plana (120-500 m)[2] és la part més àrida de Catalunya i en general és plana formant part de la depressió central de Catalunya. La vegetació està adaptada a l'escassedat de precipitacions, entre 300 400 litres de pluviometria anual que disminueixen en sentit oest.[3]
S'hi troba l'hàbitat d'interés comunitari «44.6112 Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum)», un bosc caducifoli d'àlbers, acompanyats d'oms, pollancres i freixes de fulla petita.[4] Com altres alberedes, ha estat explotada per treure'n fusta; i sovint eliminada per convertir-la en terres agrícoles, atesa la bona qualitat del sòl i la poca profunditat de la capa freàtica. Actualment sembla en procés de recuperació.[4] Segons Oriol de Bolós «Els paisatges, en gran part mancats d'arbres allà on no van ser alterats per l'agricultura o el regadiu recorden els de les terres continentals i àrides de l'Àfrica mediterrània i mereixen d'ésser coneguts com a realment extraordinaris.»[2]
El nom prové de Sicoris, el nom antic del Segre.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Antoni Conesa, Josep. Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterització. Lleida: Universitat de Lleida, 1997, p. 17. ISBN 9788484096795.
- ↑ 2,0 2,1 De Bolós, Oriol. Corologia de la flora vascular dels Països Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1985, p. 44.
- ↑ Folch i Guillèn, Ramon; Franquesa, Teresa. «El paisatge vegetal de la Depressió Central catalana (territori sicòric) | enciclopèdia.cat». Història natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), del territori sicòric (i les àrees properes)» (pdf). Generalitat de Catalunya.
- ↑ de Bolós, Oriol. «Assaig sobre terminologia geogràfica dels Països Catalans». A: Miscel·lània Pau Vila : biografia, bibliografia, treballs d'homenatge.. Granollers: Editorial Montblanc-Martín, 1975, p. 142 (Monografies locals Sèrie B, núm 13). ISBN 84-85135-07-5.