Tetraclorur de titani
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 189,820407 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | Cl₄Ti |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,726 g/cm³ |
Moment dipolar elèctric | 0 D |
Punt de fusió | −24,8 °C −25 °C |
Punt d'ebullició | 136,4 °C 136,45 °C (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 0 D |
Entalpia estàndard de formació | −804,16 kJ/mol |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
El tetraclorur de titani, en anglès:Titanium tetrachloride, és el compost inorgànic amb la fórmula química TiCl₄. És un important intermedi en la producció de metall titani i el pigment diòxid de titani. TiCl₄ és un inusual exemple d'halur metàl·lic amb alta volatilitat química. En contacte amb l'aire forma espectaculars núvols opacs de diòxid de titani (TiO₂) i àcid clorhídric (HCl). En anglès de vegades s'anomena un "tickle" per la semblança fonètica de la seva fórmula molecular (TiCl₄).[1][2]
Propietats i estructura[modifica]
El TiCl₄ és un líquid destil·lable dens i generalment incolor. El que sigui líquid a la temperatura d'una habitació es reflecteix en la seva estructura molecular. El Ti4+ té els mateixos nombres d'electrons que els d'un gas inert. La seva estructura és tetrahèdrica. El TiCl₄ és soluble en toluè i clorocarbonis.[3]
Producció[modifica]
Es produeix TiCl₄ pel procés clorur, el qual implica la reducció de les menes dòxid de titani, típicament la ilmenita (FeTiO₃) amb carboni sota un flux de clor a 900 °C. Les impureses es treuen per destil·lació.
- 2 FeTiO₃ + 7 Cl₂ + 6 C → 2 TiCl₄ + 2 FeCl₃ + 6 CO
Aplicacions[modifica]
- Producció de metall titani
Etapa final del procés Kroll:
- 2 Mg + TiCl₄ → 2 MgCl₂ + Ti
- Producció d'òxid de titani, al voltant del 90% de la producció de TiCl₄ es fa servir per a fer els pigment diòxid de titani (TiO₂). La producció implica hidròlisi del TiCl₄, en un procés que forma clorur d'hidrogen:[4]
- TiCl₄ + 2 H₂O → TiO₂ + 4 HCl
- Pantalles de fums (usades abans en les guerres navals) que tenen poca tendència a aixecar-se.[5]
- Com reactiu en reaccions químiques, forma derivats com els de la imatge de sota
Toxicitat[modifica]
Els perills del tetraclorur de titani generalment són deguts al fet que pot alliberar àcid clorhídric (HCl).
Referències[modifica]
- ↑ [1] American Chemistry Council - "Titanium Tetrachloride: Stepping Stone to Amazing Technology"
- ↑ [2] Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine. Iowa State University - "Chemistry Material Safety Data Sheets"
- ↑ L. E. Manzer; Deaton, Joe; Sharp, Paul; Schrock, R. R. «Tetrahydrofuran Complexes of Selected Early Transition Metals». Inorganic Synthesis, 21, 1982, pàg. 135–40. DOI: 10.1002/9780470132524.ch31.
- ↑ Hans G. Völz et al. “Pigments, Inorganic” in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2006. doi:10.1002/14356007.a20_243.pub2
- ↑ The Royal Navy at War (DVD). London: Imperial War Museum. 2005.
- Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
- Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a edició. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997, p. . ISBN 0-7506-3365-4.
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetraclorur de titani |