Tetsuya Fujita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTetsuya Fujita

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 藤田哲也 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 octubre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Kitakyūshū (Imperi Japonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Chicago (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstatunidenca
Formació professionalUniversitat de Tòquio
FormacióUniversitat de Chicago
Director de tesiShigekata Shōno (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perRecerca en condicions meteorològiques extremes i el model de classificació de tornados
Activitat
Camp de treballMeteorologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMeteorologia
OcupadorUniversitat de Chicago
Kyushu Institute of Technology (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralRoger Wakimoto (en) Tradueix i Gregory S. Forbes Modifica el valor a Wikidata
Premis
Medalla de servei al públic de la NASA, médaille d'or de Vermeil per l'Académie nationale de l'air et de l'espace de França i l'estrella d'or i plata de l'Ordre del tresor sagrat al Japó.

IMDB: nm1964866 Find a Grave: 78214527 Modifica el valor a Wikidata

Tetsuya Theodore Fujita o Ted Fujita (japonès: 藤田 哲也, Fujita Tetsuya; Kitakyūshū, Japó, 23 d'octubre de 1920 - Chicago, Estats Units, 19 de novembre de 1998) fou un científic japonès del segle XX que va contribuir en gran manera a l'estudi dels fenòmens meteorològics com huracans, tempestes i tornados. Per a això últim, va proposar un model de classificació que porta el seu nom.

Carrera[modifica]

Ted Fujita va néixer el 23 d'octubre de 1920 a Kitakyushu, al Japó. Es va graduar a la Universitat de Tecnologia de Meiji, ara la Universitat de Tecnologia de Kyushu, el 1943, amb una diplomatura en enginyeria mecànica. El 1944, es va convertir en professor assistent de física al mateix lloc mentre continuava els seus estudis. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Tòquio el 1953 amb un estudi sobre l'anàlisi de tifons.[1]

El 24 d'agost de 1947, Fujita va observar una tempesta quan es trobava en una estació de clima de muntanya al seu país. Sobre la base de les dades de pressió obtingudes i els vents, va escriure un informe en què especulava sobre el corrent descendent en la tempesta i que va enviar a Horaci R. Byers, de la Universitat de Chicago. El seu excel·lent treball sobre aquests fenòmens meteorològics a petita escala, anomenat mesoescala, va atreure l'atenció de Byers, que el va convidar el 1953 a treballar amb ell per avançar en el coneixement d'aquest camp. Fujita treballaria com a assistent d'investigació en el Departament de Meteorologia de 1953 a 1995.[1]

Després de tornar al Japó per obtenir un visat de treball dels Estats Units, va tornar a Chicago el 1956 i va esdevenir director d'investigació de meteorologia de mesoescala. El 1962 es va convertir en professor associat de la secció de la geofísica i professor el 1965. De 1964 a 1987 va dirigir el projecte d'investigació sobre satèl·lits i meso-meteorologia, i el 1988 va ser director de laboratori sobre els vents fins a la seva mort. Es va retirar de l'ensenyament el 1990 a l'edat de 70 anys.[1]

Contribucions[modifica]

El Dr. Fujita és l'investigador més reconegut en el camp de les tempestes fortes gràcies al seu minuciós treball d'investigació i síntesi.[2] També va ser un pioner en la interpretació d'imatges dels satèl·lits meteorològics.[3] També va estudiar els ciclons tropicals en la perspectiva de la mesoescala. Va descobrir mini-vòrtex en el punt de mira i va avançar una teoria que vincula aquest fenomen a la intensificació de la tempesta.

Però és conegut sobretot per haver desenvolupat una escala de classificació (escala Fujita) d'acord amb la força del vent, en ser un investigador pioner per via aèria dels danys causats.[4] La seva anàlisi de fotos i clips de vídeo de danys causats li va permetre veure l'evolució de la força dels tornados durant la seva curta vida. També és sovint anomenat "el Sr. Tornado" per les seves investigacions en aquesta àrea, descobrint entre altres tornados amb múltiples vòrtexs i mecanismes.[5]

Publicacions[modifica]

  • (anglès) Fujita, Tetsuya Theodore (1992). Memoirs of an An Effort to Unlock the Mystery of Severe Storms. WRL Research Paper Number 239.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tetsuya “Ted” Fujita, 1920-1998» (en anglès). Universitat de Chicago. [Consulta: 27 juliol 2016].
  2. Weisman, Morris L. «Bow Echoes: A Tribute to T. T. Fujita» (PDF) (en anglès). Bulletin of the American Meteorological Society. AMS, 82, núm. 1, 01-01-2001, pàg. 97–116. DOI: 10.1175/1520-0477(2001)082<0097:BEATTT>2.3.CO;2. ISSN: 1520-0477.
  3. Menzel, W. Paul «Cloud Tracking with Satellite Imagery: From the Pioneering Work of Ted Fujita to the Present» (PDF) (en anglès). Bulletin of the American Meteorological Society. AMS, 82, 01-01-2001, pàg. 33–47. DOI: 10.1175/1520-0477(2001)082<0033:CTWSIF>2.3.CO;2. ISSN: 1520-0477.
  4. McDonald, James R. «T. Theodore Fujita: His Contribution to Tornado Knowledge through Damage Documentation and the Fujita Scale» (PDF) (en anglès). Bulletin of the American Meteorological Society. AMS, 82, núm. 1, 01-07-2001, pàg. 63-72. DOI: 10.1175/1520-0477(2001)000<0063:TTFHCT>2.3.CO;2. ISSN: 1520-0477.
  5. Forbes, Gregory S.; Bluestein, Howard B. «Tornadoes, Tornadic Thunderstorms, and Photogrammetry: A Review of the Contributions by T. T. Fujita» (en anglès). Bulletin of the American Meteorological Society. AMS, 82, núm. 1, 01-01-2001. ISSN: 1520-0477.