The Horse's Mouth

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Horse's Mouth
Fitxa
DireccióRonald Neame Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Alec Guinness
Kay Walsh
Renée Houston
Mike Morgan (en) Tradueix
Robert Coote
Ernest Thesiger
Michael Gough
Reginald Beckwith Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJohn Bryan Modifica el valor a Wikidata
GuióAlec Guinness Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKenneth V. Jones Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArthur Ibbetson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnne V. Coates Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGeneral Film Distributors i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1958 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min i 93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Horse's Mouth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0051739 Filmaffinity: 905867 Allocine: 171754 Rottentomatoes: m/horses_mouth Letterboxd: the-horses-mouth Allmovie: v23184 TCM: 78402 TV.com: movies/the-horses-mouth TMDB.org: 43139 Modifica el valor a Wikidata

The Horse's Mouth (en català, La boca del cavall) és una pel·lícula britànica de comèdia del 1958 dirigida per Ronald Neame i filmada en Technicolor. Alec Guinness va escriure el guió a partir de la novel·la homònima (1944) de Joyce Cary, i també va interpretar el paper protagonista.[1]

Sinopsi[modifica]

Narra la vida de Gulley Jimson, un excèntric pintor londinenc, amb reputació de geni, representant de la vida bohèmia, que viu només per a ell i per al seu art, centrat en fer noves obres, cada vegada de majors dimensions, i amb continus sobresalts pels qui viuen prop d'ell. En suma, és la història d'una persona que viu per i per al seu art, sense donar res d'importància a tot l'aliè a ell.

Repartiment[modifica]

Actor Paper
Alec Guinness Gulley Jimson
Kay Walsh Miss D. Coker
Renée Houston Sara Monday
Mike Morgan Nosey
Robert Coote Sir William Beeder
Arthur Macrae A.W. Alabaster
Veronica Turleigh Lady Beeder
Michael Gough Abel
Reginald Beckwith Capt. Jones
Ernest Thesiger Hickson
Gillian Vaughan Lollie

Producció[modifica]

La pel·lícula fou nominada a un Oscar al millor guió proposat per l'actor Alec Guinness. El guió de Guinness segueix generalment el llibre en què es basava, però Guinness es va centrar en el personatge de Jimson i el que significa ser artista, en lloc dels temes socials i polítics que el llibre explorava. També es desvia del final del llibre, on Jimson patia un ictus i ja no era capaç de pintar.

Les pintures expressionistes "Jimson" que apareixien a la pel·lícula eren realment obra de John Bratby, un membre dels artistes realistes provincials anglesos coneguts com l'escola Kitchen Sink. Per preparar-se per a la pel·lícula, Guinness va observar a Bratby en el seu estudi casolà.[2]

Mike Morgan va emmalaltir de meningitis poc abans de finalitzar la filmació i va morir abans de la seva finalització. Com a resultat, un altre actor va doblar moltes de les línies de Morgan.[3]

Neame va visitar Joyce Cary mentre s'estava morint de càncer d'ossos. Cary va demanar que el seu fill Tristram fos contractat per escriure la partitura de la pel·lícula. Tristram havia fet anteriorment per Guinness El quintet de la mort. Així doncs, Neame va acceptar feliçment la sol·licitud. Neame va comunicar a Tristram que tenia en ment per a la pel·lícula "una cosa descarada i coixa" com el Tinent Kijé de Sergei Prokofiev.[2] Kenneth V. Jones va fer els arranjaments actuals de Prokofiev per la pel·lícula.

Resposta crítica[modifica]

La pel·lícula va rebre crítiques crítiques al Regne Unit després de la seva Royal Command Performance.[4] La pel·lícula ha estat caracteritzada com "una de les millors pel·lícules de pintors".[5] Scott Weinberg de l'"Apollo Guide" descriu l'actuació de Guinness com "un estudi de personatge diabòlicament divertit" que va des de "lleugerament desgranat" fins a "tràgicament esgotat" i també elogia la direcció de Ronald Neame.[6] Henry Goodman ha escrit sobre la idea de l'artista com a destructor en referència a aquesta pel·lícula.[7]

Premis[modifica]

Alec Guinness va guanyar la Copa Volpi a la 19a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.

Referències[modifica]

  1. ↑ Un genio anda suelto a Fotogramas
  2. ↑ 2,0 2,1 Neame, Ronald, and Barbara Roisman Cooper. Straight from the Horse's Mouth, Volume 98 of Scarecrow Filmmakers Series. Rowman & Littlefield, 2003. 160–1.
  3. ↑ Matthew Sweet «Ronald Neame (2003 interview at the National Film Theatre)». British Film Institute, 19-10-2003 [Consulta: 11 gener 2008]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-03-14. [Consulta: 14 març 2020].
  4. ↑ «'Horse's Mouth' Wows Royal Film Gala». Variety. 1959-02-04: 3. Consulta: 2019-07-04 – via Archive.org. 
  5. ↑ Rotten Tomatoes.com, The Horse's Mouth (1958), Ken Hanke – Mountain Xpress (Asheville, NC)
  6. ↑ The Apollo Guide, "The Horses Mouth" review, by Scott Weinberg Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
  7. ↑ Goodman, Henry «Film Reviews: The Horse's Mouth». Film Quarterly, 12, 3, Spring 1959, pàg. 44–46. JSTOR: 3185983.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Horse%27s_Mouth&oldid=33131502»