Toquí d'Abert
Melozone aberti  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22721315 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Passerellidae |
| Gènere | Melozone |
| Espècie | Melozone aberti Baird, 1852 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | James William Abert |
| Protònim | Pipilo aberti |
| Distribució | |
 Zona de distribució | |
El toquí d'Abert[1] (Melozone aberti) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) nadiua de les conques hidrogràfiques inferiors del Riu Colorado i del Gila, gairebé endèmiques d'Arizona, però també estan presents a petites parts de Califòrnia, Nevada, Utah, Nou Mèxic i Sonora a Mèxic.
Descripció[modifica]
El toquí d'Abert es reconeix per la cua relativament llarga, la cara fosca i el plomatge en general marró. Estan relacionats amb els pardals i els juncos, però són més semblants als mímids en aparença. El toquí d'Abert es pot confondre amb el toquí de Califòrnia, però la cara del primer és diferent i més fosca i l'abast d'aquestes espècies només es solapa lleugerament. El toquí d'Abert és l'espècie més llarga de la diversa família dels pardals del Nou Món amb una longitud de 21 a 25 cm de llarg, però la longitud es veu incrementada per una cua relativament llarga, de 10 a 12 cm.[2] Els mascles pesen de 40 a 54 g , amb una mitjana de 47,1 g, mentre que les femelles pesen de 39,5 a 51 g (1,39 a 1,80 oz), amb una mitjana de 44,8 g.[3] En termes de pes, és superat per diverses altres espècies de toquís.[3] Entre les mesures estàndard, la corda de l'ala és de 8,2 a 9,7 cm, el bec és d'1,5 a 1,6 cm i el tars és de 2,6 a 2,9 cm.[2]
Hàbitat[modifica]
Aquest ocell és comú als hàbitats riberencs de brolla de la zona inferior del desert de Sonora i prefereix romandre ben amagat sota els arbustos. Tot i que està amenaçat pel parasitisme de diferents espècies de vaquers i la pèrdua d'hàbitat, ha colonitzat amb èxit entorns suburbans a l'àrea metropolitana de Phoenix, Arizona i es pot veure amb força facilitat al campus de la Universitat Estatal d'Arizona. Malgrat la distribució limitada, està classificat com a espècie de "risc mínim" a la llista vermella de la UICN i hi ha hagut una certa expansió de l'àrea de distribució al llarg del riu Santa Cruz així com al canó d'Oak Creek, prop de Sedona.
Alimentació[modifica]
El toquí d'Abert generalment s'alimenta a terra entre els densos matolls cercant llavors, però també incorporen insectes a la dieta.[4] Igual que altres toquís, esgarrapen el terra d'una manera semblant a la guatlla i de vegades desenterra i mengen larves. Poden ser atrets pel blat de moro caigut a terra dels alimentadors.
Taxonomia[modifica]
El nom d'aquest ocell commemora l'ornitòleg nord-americà James William Abert (1820–1897).[5]
Fins a l'any 2009 estava inclòs en el gènere pipilo però arran de diferents estudis i consideracions es va transferir al melozone.[6]
Es reconeixen dues subespècies:[7]
- M. a. aberti (Baird, 1852) sud d'Arizona i sud-oest de Mèxic.
- M. a. dumeticola (Van Rossem, 1946) sud de Nevada i sud-oest d'Utah fins al nord de Baixa Califòrnia.
Referències[modifica]
- ↑ «Toquí d'Abert». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
- ↑ 2,0 2,1 Byers, Clive; Curson, Jon; Olsson, Urban. «Sparrows and buntings : a guide to the sparrows and buntings of North America and the world | WorldCat.org» (en anglès). Houghton Mifflin Company, Boston, 1995. [Consulta: 26 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Dunning Jr, John B. CRC handbook of avian body masses. Boca Raton, Fla: CRC Press, 1993. ISBN 978-0-8493-4258-5.
- ↑ «Abert's Towhee Life History» (en anglès). All About Birds, Cornell Lab of Ornithology. [Consulta: 26 desembre 2023].
- ↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael. «The eponym dictionary of birds» (en anglès). Christopher Helm, Londres, 2014. [Consulta: 26 desembre 2023].
- ↑ «Comments 2009-E» (en anglès americà). American Ornithological Society, 2009. [Consulta: 24 desembre 2023].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 14 octubre 2023].
