Tríode

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació del tríode

Un tríode és una vàlvula termoiònica de tres elèctrodes. El primer és el càtode, que en escalfar-se produeix electrons. El segon és l'ànode o la placa, que està carregat positivament i, per tant, atrau els electrons. El tercer és la reixeta que se situa entre el càtode i l'ànode.[1]

Diagrama d'elements d'una vàlvula tríode
Tríodes de potència VT127A. Utilitzat en radar durant la Segona Guerra Mundial

La tensió aplicada a la reixeta fa que el flux d'electrons des del càtode a l'ànode sigui major o menor. Això és molt interessant, ja que aplicant un senyal de molt dèbil intensitat entre càtode i reixeta podem aconseguir que la variació del flux d'electrons entre aquest i l'ànode sigui molt gran. És a dir, amb una petita tensió controlem una gran corrent. A aquest fenomen se l'anomena amplificació. Per això, el tríode és un amplificador.[1]

També pot utilitzar-se per més funcions com ara rectificador o com a portes que deixen passar el corrent o no (on-off) i que són la base de l'electrònica digital, però la seva funció més important és la d'amplificar.

L'element que emet electrons s'anomena càtode, però al fer-ho adquireix una polaritat positiva. En les vàlvules més senzilles aquesta funció la compleix el mateix filament, que és l'element calefactor. El tercer element, la reixeta, va ser afegit el 1906 per Lee de Forest.[1] Altres paràmetres importants del tríode i en general de totes les vàlvules termoiònica de tres o més elèctrodes són:

  • La "corba característica de reixeta, que és el diagrama que s'obté amb els valors d'intensitat de corrent de placa o ànode en funció dels potencials aplicats a la reixeta.
  • El Factor d'amplificació (µ) es defineix com el quocient entre la tensió de placa i la tensió de reixeta, mantenint el corrent de placa constant, quan s'aplica un senyal a la reixeta. Així un factor d'amplificació µ = 8, significa que la variació de corrent de placa quan variem 1 volt el potencial de reixeta, és la mateixa que es produiria en variar 8 volts la tensió de placa.

L Factor d'amplificació (µ) és un nombre abstracte.

  • La transconductància o conductància mútua (gm) és el quocient entre el corrent de placa (Ia) i la tensió de reixeta (Vg), mantenint la tensió de placa (Va) constant. En realitat és la variació que experimenta el corrent de placa quan variem 1 volt la polarització de la reixeta. El valor de la transconductància depèn del punt de la corba característica de reixeta en què la vàlvula estigui treballant.

Una transconductància alta significa que petites modificacions del potencial de reixeta es tradueixen en grans variacions del corrent de placa. La transconductància o conductància mútua se sol mesurar en mho, unitat inversa del ohm o el siemens, encara que en la pràctica es fa servir el µmho o µsiemens que equival a 10 -6 mhos.

  • La resistència interna (RP) és el quocient entre la tensió de placa (Va) i el corrent de placa (Ia) mentre es mantingui constant la tensió de reixeta (Vg).

Els tres paràmetres fonamentals d'un tríode estan relacionats mitjançant l'expressió:

\mu = gm\cdot rp

Tant el factor d'amplificació (µ), transconductància (gm) i resistència interna (RP), són paràmetres dinàmics, és a dir, depenen del punt de polarització i per tant estan constantment variant segons varia el senyal que està circulant pel dispositiu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tríode». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tríode Modifica l'enllaç a Wikidata