Tractat d'Aranjuez (1752)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat d'Aranjuez
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data14 juny 1752 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAranjuez (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El Tractat d'Aranjuez de 1752, també conegut com a Tractat d'Itàlia, fou un tractat internacional signat a la ciutat d'Aranjuez el 14 de juny de 1752. El Tractat fou signat pel Regne d'Espanya, el Sacre Imperi Romanogermànic i el Regne de Sardenya-Piemont per a mantenir la pau i vetllar pels seus respectius interessos en els territoris que ambdues potències tenien a la península Itàlica. Posteriorment s'adheriren al tractat el Ducat de Parma i el Gran Ducat de Toscana.[1]

Signataris[modifica]

Els termes de l'acord estaven basats en el Tractat d'Aquisgrà de 1748,[2] i foren signats per:

Posteriorment, el 16 d'agost del mateix any, es van adherir al tractat l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc I, per la seva condició de Gran duc de Toscana, i l'infant Felip de Parma, duc de Parma.[1]

El tractat[modifica]

Les principals clàusules incloïen:[3]

  • Acord de pau entre les tres potències;
  • Cadascuna de les parts signants renunciava als seus drets sobre les possessions de les altres parts a la península italiana, als territoris del Gran Ducat de Toscana i del Regne de les Dues Sicílies;
  • En cas d'atac per una altra potència als territoris esmentats, cadascuna de les parts es comprometia a aportar un exèrcit de 8.000 soldats d'infanteria i 4.000 de cavalleria, mantinguts a costa pròpia, per a la defensa del país atacat.
  • Els ciutadans de cadascun dels països signants gaudirien en les seves relacions comercials amb algun dels altres dels majors privilegis.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]