Tractat de Majano

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Majano
Map
 41° 51′ 02″ N, 2° 20′ 16″ O / 41.850555555556°N,2.3377777777778°O / 41.850555555556; -2.3377777777778
Tipustreva Modifica el valor a Wikidata
Part deCastilian-Aragonese War of 1429-1430 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data16 juliol 1430 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlmajano (província de Sòria) Modifica el valor a Wikidata

El tractat de Majano de 1430 establí les bases de la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó per la Guerra dels Infants d'Aragó

Antecedents[modifica]

Alfons el Magnànim decideix declarar la guerra a Castella per a reclamar els drets dels seus germans, Joan de Navarra, Enric i Pere d'Aragó, els quals es revoltaren dins el regne. El març de 1429 Alfons el Magnànim i el seu germà Joan es van trobar a Tudela i l'exèrcit aragonès va envair Castella, avançant per Ariza fins a Sigüenza i Hita. Van seguir combats a la zona fronterera entre el Regne de Castella i el Regne d'Aragó, fins que el mateix 1429 les Corts de Tortosa deneguen el suport econòmic al rei,[1] i amb la mediació de la reina Maria de Castella i del cardenal Pere de Foix el Vell es signà la pau.

El tractat[modifica]

El tractat de Majano es signà el 16 de juliol de 1430,[2] i havia de durar cinc anys. Pel tractat a Enric li foren confiscats els seus béns de Castella[3] entre ells el comtat de Haro, el comtat de Ledesma, el comtat de Medellín, Paredes de Nava, Mayorga, la vila d'Andújar, la vila de Peñafiel i diversos llogarets a Guadalajara, que foren repartits entre el bàndol reialista.[4]

Conseqüències[modifica]

Els infants continuaren la revolta fins que l'infant Pere és empresonat. Després de la rendició dels germans,[5] foren expulsats de Castella en 1432.

Referències[modifica]

  1. Ferrer i Mallol, 2005, p. 208.
  2. Valdeón Baruque, 2001, p. 132-133.
  3. «año 1430, capítol V». A: Crónica de Juan II (en castellà), p. 479. 
  4. Valdeón Baruque, 2001, p. 133-134.
  5. Montfar-Sorts i Cellers, Dídac. Historia de los condes de Urgel (en castellà). 2. Establ. Litográfico y Tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1853, p. 611. 

Bibliografia[modifica]