Tranquil·litiïta
 Tranquillityita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Fe2+,Ca)₈(Zr,Y)₂Ti₃(SiO₄)₃O₄ |
| Epònim | Mare Tranquillitatis  |
| Localitat tipus | Mare Tranquillitatis (Mar de la Tranquil·litat), La Lluna |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.90 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.90 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.07 |
| Dana | 78.7.16.1 |
| Heys | 14.10.33 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 11,69Å; c = 22,25Å; |
| Color | vermell-marró fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | biaxial* |
| Índex de refracció | nα = 2,120 |
| Birefringència | δ = 2,120 |
| Angle 2V | mesurat: 40° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Impureses comunes | Hf, Al, Cr, Nb, Nd, Mn, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-013 |
| Any d'aprovació | 1971 |
| Símbol | Trq |
| Referències | [1] |
La tranquil·litiïta és un mineral de la classe dels silicats. És un dels tres minerals descoberts a partir de les mostres recolectades a la lluna per la missió Apol·lo 11, juntament amb la piroxferroïta i l'armacolita. Fins a l'any 2011, la tranquil·litiïta només es coneixia en roques procedents de la Lluna i en meteorits marcians. El 2011 es va descobrir també com a mineral accessori en roques màfiques terrestres en sis localitats de l'oest australià.[2]
Característiques[modifica]
La tranquil·litiïta és un silicat de fórmula química (Fe2+,Ca)₈(Zr,Y)₂Ti₃(SiO₄)₃O₄. Cristal·litza en el sistema hexagonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tranquil·litiïta pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i braunita.
Formació i jaciments[modifica]
S'ha descrit en basalts lunars i en roques màfiques terrestres. Abans del 2011 només es coneixia a la Lluna; més tard es va descriure també a Austràlia occidental i posteriorment a l'Índia i Oman.
Referències[modifica]
- ↑ «Tranquillityite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Rasmussen, Birger; Fletcher, Ian R.; Gregory, Courtney J.; Muhling, Janet R.; Suvorova, Alexandra A. «Tranquillityite: The last lunar mineral comes down to Earth» (en anglès). Geology, 40, 1, 01-01-2012, pàg. 83–86. DOI: 10.1130/G32525.1. ISSN: 0091-7613.