Trina Robbins
.jpg) Robbins el 2010 en una exposició a San Francisco  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Trina Perlson 17 agost 1938 Nova York (Estats Units d'Amèrica) |
| Mort | 10 abril 2024 (85 anys) San Francisco (Estats Units d'Amèrica) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Religió | Paganisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Còmic, il·lustració, moda i activisme |
| Ocupació | autora de còmics, editora, historiadora, artista, escriptora, il·lustradora |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Steve Leialoha |
Premis
| |
| Lloc web | trinarobbins.wordpress.com |
 | |
Trina Robbins (Nova York, 17 d'agost de 1938 - San Francisco, 10 d'abril de 2024) va ser una activista feminista, historiadora, escriptora i dibuixant de còmics estatunidenca.[1][2]
Trajectòria[modifica]
Va néixer a Brooklyn (Nova York) l'any 1938. De ben petita se sentí atreta pels còmics i la ciència-ficció. Les seves primeres il·lustracions aparegueren en fanzins de ciència-ficció com Habakkuk i a mitjans dels 60 a publicacions alternatives com East Village Other.[3] Va crear el personatge de Suzie Slumgodess, una model activista que li servia per a criticar el rol de la dona als anys seixanta.[3] En un principi, va acabar dedicant-se al disseny i obrí la seva pròpia boutique al East Village. L'any 1969 dissenyà el vestit de Vampirella.[4] La sexualització que se'n va fer del personatge, la faria lamentar d'aquesta col·laboració.[3]
Als anys 1970 es va mudar a San Francisco on entrà en contacte amb l'escena del còmic underground. Va fundar la publicació alternativa It Aint Me, Babe, i l'any 1970, junt amb Barbara 'Willy' Mendes, publicaria la primera antologia de còmics realitzada per dones que portaria el mateix nom.[5] Hi col·laborarien Nancy Kalish, Lisa Lyons, Meredith Kurtzman i Michele Brand.[3] La publicació fou un referent per a la conscienciació de les autores i va ser la llavor d'altres col·leccions.[2] Entre el 1972 i el 1992 treballaria a la publicació que ella mateixa va fundar, Wimmen's Comix fet íntegrament per dones i que servia com a plataforma per a promoure i donar a conèixer noves artistes.[1] Hi van col·laborar artistes fonamentals del còmic independent dels anys 70 i 80 com Michelle Brand, Aline Kominsky-Crumb, Diane Noomin, Joyce Farmer, Melinda Gebbie, Roberta Gregory o Phoebe Gloeckner, entre d'altres.[2] Kominsky-Crumb i Noomin van deixar la publicació al quart número i fundaren Twisted Sisters.[4] A Wimmen's Comix es publicaria la primera història de còmic protagonitzada per una lesbiana.[1] La història es deia Sandy Comes Out i va sortir a la primera entrega.[3] A la dècada dels vuitanta va abandonar el còmic alternatiu per dedicar-se al comercial.[1] L'any 1986 va dibuixar una minisèrie de Wonder Woman per a DC Comics, convertint-se en la primera dona a dibuixar el personatge.[1] La sèrie s'anomenà The Legend of Wonder Woman, constava de quatre números amb guió de Kurk Busiek,[6] i retria homenatge als còmics dels anys quaranta.[1] També va escriure i dibuixar el personatge de Misty per Star Comics i Eclipse Comics, i les sèries per a adolescents GoGirl! i Hony West.[1]
A partir dels anys 90 es dedicà a la investigació acadèmica sobre autores de còmic. Va escriure Women and the Comics, amb Catherine Yronwode i altres obres que es consideren fonamentals: A Century of Women Cartoonist, The Great Women Superheroes, Babes in arms: Women in comics During the Second Word War, From Girls to Grrrlz: A History of Women's Comics from Teens to Zines i Pretty in Ink.[2] També va escriure monografies sobre sèries creades per autores com Dauntless Dames.[2]
L'any 1994 fou una de les creadores del Friends of Lulu, una organització que vol apropar els còmics a les nenes i a ajudar que esdevinguin autores.[3]
L'any 2013 el món del còmic reconeix la seva trajectòria en incloure-la al Will Eisner Hall of Fame.[2]
L'any 2017 l'editorial Fantagraphics publicà les seves memòries, Last Girl Standing.[2]
L'any 2023, un any abans de la seva mort, coordinà l'antologia de còmics Won't Back Down!, en favor del dret a la interrupció de l'embaràs Pro Choice.[2] Va ser un dels testimonis que apareix al documental de l'any 2014 She's Beautiful When She's Angry.[1] Durant la seva activitat, va recopilar una important col·lecció d'originals d'autores que va posar sempre a disposició de museus i galeries perquè el rol de les dones artistes no es veiés menysvalorat a les exposicions.[2] Ha estat d'una gran influència per a una nova generació d'estudioses del còmic que volen visibilitzar i fer valdre el paper de les dones al món del còmic.[2]
Premis[modifica]
- 1977: Premi Inkpot, per a la seva contribució al còmic
- 1989: Premi especial a la Comic-Con de San Diego per Strip AIDS U.S.A. amb Bill Sienkiewicz i Robert Triptow)
- 1997: Premi Lulu per The Great Women Superheroes
- 2000: Premi Lulu per From Girls to Grrrlz
- 2001: Premi Lulu per Go Girl! (amb Anne Timmons)
- 2002: Premi Haxtur especial « John Buscema »
- 2013: Inscripció al Will Eisner Hall of Fame
- 2017:
- Premi Eisner per The Complete Wimmen's Comix (amb Gary Groth i Michael Catron),
- Inscripció al Hall of Legends Wizard World.
- 2021: Premi Eisner per The Flapper Queens: Women Cartoonists of the Jazz Age
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trina Robbins |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Boix, Arnau. «Mor l'estatunidenca Trina Robbins, primera dona a dibuixar còmics de ‘Wonder Woman'». El Punt Avui, 13-04-2024. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Pons, Álvaro. «Muere a los 85 años Trina Robbins, la gran pionera del feminismo en el cómic» (en castellà), 11-04-2024. [Consulta: 13 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Rouco, Diego García. «Ha fallecido Trina Robbins, pionera del cómic - Zona Negativa» (en castellà), 11-04-2024. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Vilches, Gerardo. «Muere Trina Robbins, la primera mujer que dibujó a Wonder Woman, a los 85 años» (en castellà), 11-04-2024. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ Pons, Álvaro «Muere Trina Robbins, pionera del feminismo en el cómic». El País, 13-04-2024, pàg. 49.
- ↑ «The Legend of Wonder Woman Vol 1» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2024].