Trio per a piano núm. 1 (Xostakóvitx)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTrio per a piano núm. 1
Forma musicalTrio per a piano Modifica el valor a Wikidata
TonalitatDo menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorDmitri Xostakóvitx Modifica el valor a Wikidata
Opus8 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano, violí i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a767873e-020a-3b83-a05b-db84d08d2f4e Modifica el valor a Wikidata

Trio per a piano núm. 1, op. 8, en do menor per a violí, violoncel i piano és una composició de cambra molt primerenca de Dmitri Xostakóvitx. Es va representar en privat a principis de 1924, però no es va publicar fins als anys vuitanta. Vint anys més tard, el compositor va escriure el més conegut Trio per a piano núm. 2 en mi menor, op. 67.

Història[modifica]

A principis del 1923, Xostakóvitx va contraure una tuberculosi bronquial. Després de l'operació va ser enviat a un balneari a Haspra, a Crimea, on va conèixer a Tatiana Glivenko, la filla d'un conegut investigador literari de Moscou. Tatiana era encara estudiant i de la mateixa edat que Dmitri; ell havia nascut un 25 de setembre i ella dues setmanes després.[1] Els anys vinents es van veure intermitentment, i l'estiu del 1926 el van passar junts. Un cop acabada la relació sentimental, va seguir sent amiga del compositor i de la seva família.[2]

L'obra va ser composta l'any 1923 quan el compositor tenia setze anys i havia estat al Conservatori de Leningrad durant tres anys. Originalment, va ser titulada com a Poème. En el moment en què la partitura s'estava preparant per a la seva publicació, sis dècades més tard, s'havien perdut els darrers 22 compassos de la part de piano, que van ser completats per l'alumne de Xostakóvitx, Boris Tixxenko.[3]

Anàlisi musical[modifica]

Tots els temes de l'obra es deriven del motiu cromàtic inicial. El seu romanticisme és atípic de l'obra madura del compositor.[4] En una carta a la dedicada del trio, la seva aleshores xicota Tatiana Glivenko, Xostakóvitx va escriure que el segon tema havia estat recuperat d'una Sonata per a piano en si menor que havia compost tres anys abans.[5] Va ser interpretada per primera vegada en privat pel compositor i dos dels seus amics, seguida d'una audició per a Nikolai Miaskovski al Conservatori de Moscou el 8 d'abril de 1924.[6] La durada estàndard és d'aproximadament 13 minuts.

Referències[modifica]

  1. Pérez de Arteaga, José Luis. «Informació de l'obra» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 29 desembre 2020].
  2. «Dmitri Shostakovich Time line» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2020].
  3. Philip, Robert. «Piano Trio No 1 in C minor 'Poème', Op 8» (en anglès). Hyperion Records. [Consulta: 25 agost 2020].
  4. All Music Guide
  5. Digonskaja, Ol'ga. Fairclough. Shostakovich Studies 2. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. 57. ISBN 978-0521111188. 
  6. (Philip 2011)