Txi-kung

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El txi-kung, qi gong o qigong (en pinyin qì gōng, en xinès simplificat 气功, en xinès tradicional 氣功, "treball del qi") és una disciplina practicada inicialment a la Xina des de fa diversos mil·lenis. La seva finalitat és millorar la salut i mantenir un bon nivell energètic global[Quan?]. Txi (qi) significa "energia" i kung (gong) "treball", per tant es podria definir como el "treball de l'energia interna".

El txi-kung forma part de la medicina tradicional xinesa segons la qual la malaltia sorgeix d'un desequilibri entre el yin i el yang, o sigui, del flux de l'energia vital en l'home. És un mètode que combina moviments suaus del cos, concentració mental i respiració per reequilibrar l'energia a través dels meridians, enfortir els òrgans interns, exercitar els ossos, les articulacions i els músculs, promoure la relaxació i el control de l'estrès, prevenir lesions ocupacionals i expandir la consciència a tots els nivells prevenint la malaltia o restablint la salut.[cal citació]

Taula de continguts

Funcionament [modifica]

Es tracta d'un conjunt d'exercicis interns que conreen els "Tres Tresors": Qi (energia vital), Jing (essència) i Xen (esperit).

Durant la seva pràctica es realitzen una sèrie d'exercicis on es fonen respiració, moviment i concentració mental meditativa. Aquest treball global fa augmentar el nivell de Qi, o energia, al cos i afavoreix la seva circulació. Podríem dir que existeixen diverses formes de moure el Qi:[cal citació]

  • Wai Dan "elixir de la vida" (a través de la tensió muscular i concentració mantingudes).
  • Nei Dan "elixir intern" (acumulant el Qi en el Dan Tien i movent-lo en "la circulació menor").
  • A través de l'acupuntura.
  • Per mitjà del massatge.
  • Amb fricció, petits cops i pressió.

A part dels estils de txi-kung (confucianista, mèdic, taoista i budista) existeixen dues categories d'entrenament:[cal citació]

  • Txi-kung com art marcial, d'origen extern.
  • Txi-kung com a teràpia per a tenir cura de la salut i l'esperit, d'origen intern.

Un mestre de txi-kung, Chiao Kuo Shei, [cal citació] diu que es poden destacar vuit funcions principals:

  1. Mantenir el Yin i el Yang en equilibri.
  2. Harmonitzar la circulació de Xue i la circulació de l'aire.
  3. Netejar els meridians perquè no hi hagin bloquejos.
  4. Treballar l'autèntica respiració.
  5. Regular la freqüència i la capacitat respiratòries.
  6. Millorar la digestió.
  7. Millorar la circulació sanguínia i la funció cardíaca.
  8. Normalitzar el sistema nerviós i aconseguir control de la pell i dels músculs.

Pràctica [modifica]

Hi ha infinitat de diferents grups d'exercicis de txi-kung. Tanmateix en les últimes dècades el conjunt més usual és l'anomenat "Les vuit peces de seda" a peu dret. Hi ha el mateix exercici organitzat per a fer-lo assegut a terra.

El nom de cada una de les peces és el següent:[1]

  1. Sostenir el cel amb les mans regula les tres llars
  2. Apuntar a una àguila llunyana vigoritza la cintura i els ronyons
  3. Separar les mans regula la melsa i l'estómac
  4. Sacsejar el cap i balancejar les natges dissol el foc del cor
  5. Mirar enrere prevé les cinc debilitats i les set nafres
  6. Tocar els peus amb les dues mans vigoritza la cintura i els ronyons
  7. Punys tancats i ulls encesos augmenten la força muscular
  8. Elevar-se sobre la punta dels peus regula els sis meridians majors

  • 1r moviment.

  • 2n moviment.

  • 3r moviment.

  • 4t moviment.

  • 5è moviment.

  • 6è moviment.

  • 7è moviment.

  • 8è moviment.

Història [modifica]

El txi-kung té una història de cinc mil anys, que pot ser dividit aproximadament a quatre períodes essencials:[cal citació]

  • El període d'unió entre cel, terra i home (abans del 206 aC): Aquest període va ser marcat històricament pel llibre que "Yi Jing" (Llibre de Canvis) presentava el 1122 aC, que parlava de Qi, els conceptes de les energies naturals i la integració de cel, terra i home.
  • El període de txi-kung barrejat amb la religió (206 aC - 500): Durant la dinastia Han (206 aC) el budisme i els mètodes de meditació s'importaven de l'Índia, que portà la pràctica del txi-kung i la meditació a l'era del txi-kung religiós.
  • El període del txi-kung de l'art marcial (500 --): En la dinastia Liang (502- 557 dC), es descobrí que el txi-kung es podria utilitzar per a propòsits d'art marcial. Des de 1911 en, la formació del txi-kung xinès es barrejava amb pràctiques de txi-kung de l'Índia, del Japó i de molts altres països a causa de la facilitat de comunicació en el món modern. [2]
  • El període d'investigació del txi-kung: (1980 - present). Com més i més practicants de Qigong es descobrien per mostrar les seves habilitats sorprenents al públic i ensenyar el públic a practicar Qigong, gradualment emergia de la transmissió secreta tradicional a una pràctica situada en el domini públic i la recerca científica.

Referències [modifica]

  1. ↑ Exercicis de txi-kung Al web de Manuel Joseph
  2. ↑ Jwing-Ming Yang, Qigong for ARTHRITIS. ISBN 0-940871-13-0

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txi-kung
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Txi-kung&oldid=11186539»