U de l'Unicorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: U Monocerotis)
Infotaula objecte astronòmicU de l'Unicorn
Tipusestel, estrella de carboni, estrella post-AGB, estrella variable, Variable RV Tauri, estrella doble i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G8/K0Ib/II[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióUnicorn Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra782,595 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi94 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,36 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,82 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,645 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.719 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,2778 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)1,26 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−7,938 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial34,1 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial35,5 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 30m 47.4712s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-10° 13' 23.2425''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,39[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

U de l'Unicorn (U Monocerotis) és un estel variable a la constel·lació de l'Unicorn.[6] S'hi troba a uns 2.510 anys llum de distància del sistema solar.

U de l'Unicorn és una variable RV Tauri catalogada amb tipus espectral K0Ib, i la seva lluminositat bolomètrica aproximada és 3.800 vegades major que la lluminositat solar.[6] El seu període fonamental de variació és de 92,26 dies, durant el qual la seva lluentor varia des de magnitud +6,10 a +8,80.[7] És el segon estel més brillant d'aquesta classe de variables després d'R de l'Escut.[8] El seu contingut en ferro en relació al d'hidrogen equival al 16% del trobat en el Sol.[9]

U de l'Unicorn pertany a la subclasse dels estels RVb, els quals mostren una variació a llarg termini superposada al període fonamental. L'explicació de la variabilitat a llarg termini és incerta, encara que el model principal implica l'existència d'un sistema binari envoltat per un tor de pols que periòdicament eclipsa a l'estel RV Tauri. Els paràmetres orbitals calculats per al sistema U de l'Unicorn es corresponen amb un període de 2.597 dies i una excentricitat ε = 0,43, d'acord amb la modulació de la seva lluentor a llarg termini (2.475 dies).[8]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 6,0 6,1 «U Monocerotis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 maig 2021].
  7. «U Monocerotis» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 27 maig 2021].
  8. 8,0 8,1 Pollard, K. R.; McSaveney, J. A. & Cottrelll, P. L. «The long-term phenomenon in U Mon». Memorie della Società Astronomica Italiana. p. 527.
  9. de Ruyter, S.; van Winckel, H.; Maas, T.; Lloyd Evans, T.; Waters, L. B. F. M.; Dejonghe, H. «Keplerian discs around post-AGB stars: a common phenomenon?». Astronomy and Astrophysics. pp.6 41-653.